MOMENTS DE DANSA II

Havanera. Esbart Manresà

MOMENTS DE DANSA

Saltant el ball de Cascavells. Esbart Manresà.

FINESTRA

De nit i de dia, és un rectangle de foscor. Històries desconegudes clamen en silenci i abandonament. És una finestra altiva i llunyana que omple la casa de vent, de fred i de calor. Finestrons oberts i sincers que fan de portal a un tunel de misteri i d'oblit.

MOMENTS MEDITERÀNIA VII

Mirada. Centendansa, Esbart Manresà. Teatre Kursaal.

MOMENTS MEDITERRÀNIA VI

El gest i la força de cent anys d'història. Centendansa, Esbart Manresà. Teatre Kursaal

MOMENTS MEDITERRÀNIA V

Souad Massi, sensible i melancòlica, canta melòdies amb aromes d'Algèria. Una veu de pau que se'n va haver d'anar del seu país. És la veu de l'exili.

MOMENTS MEDITERRÀNIA IV

Cercle vertícal. La dansa aèria del Circo delícia a la façana de l'Ajuntament de Manresa.

MOMENTS MEDITERRÀNIA III

Una visió ingènua dels apats de Nadal. Una visió innocent però crítica i satírica al mateix temps. Sopar de Nadal. La guapa teatre.

MOMENTS MEDITERRÀNIA II

Siluetes i misteri. Sopar de Nadal, La Guapa Teatre

MOMENTS MEDITERRÀNIA

Comença la fira Mediterrània i també la música, les veus cantants, els intruments, la gent amunt i avall tafanejant, ballant. I el click de la càmera fotogràfica torna a activar-se per captar moments i miràdes úniques que omplen les imatges de vida. Instants frescos, acabats de sortir del forn fotogràfic, com els del concert de Fatima Spar & the Freedom fries.

LLEMPANT

El verd es transforma i obre un nou ventall de colors. Tons llempants converteixen els boscos en un laberint de colors. Esquitxos divertits de color, com en un quadre de pintor. La tardor, certifica el seu pas pels nostres paisatges.

L'ÀNGEL DE LA MORT

Sempre present, l'àngel de la mort, es mira la vida des d'un pedestal sobrenatural. La seva figura és fa trista i dolça al mateix temps. Fent de guardià en la frontera entre els morts i els vius, ens observa. Amatent i silenciós acompanya el nostre destí i ens recorda que, la mort, també forma part de la vida.

CALENDARI DE TARDOR

Els aparadors de pastisseria, hàbitat genuïnament botiguer, són un calendari gastronòmic que ens indica en quin moment de l'any ens trobem. Un aire lleugerament fresc, aparadors plens de panellets curosament endreçats, ens recorden que la tardor comença a fer-se present entre nosaltres.

FABRICA DELS PANYOS, L'AVUI

La letàrgia i el silenci han quedat trencats per l'anar i venir dels obrers que ja no són del tèxtil, sino de la construcció. Les bastides envaeixen el punt més alt de la fàbrica. L'aigua i el vent passaven per on volien i, mica en mica, s'anaven escolant tot estripant la fàbrica per dins. Calia fer alguna cosa. De moment, un nou barret, encara que fos començant la casa per la teulada. Com el d'abans, però nou i més efectiu. Una complexa, però interessant, operació de rehabilitació. Relligar façanes, noves jàsseres, teulades impermeables són paraules i conceptes que van amunt i avall per el capdamunt de la fàbrica dels Panyos. Un sostre, temporalment, a celobert que es va tancant, mica en mica, sota un puzzle de peces que acabaràn fent una nova coberta.

Mentrestant els nous blocs que s'aixequen i espatllen l'entorn de la fàbrica i el riu, s'ho miren cúriosos. I, a través de títulars de diari, la fàbrica es pregunta si la rehabilitació es quedarà aquí o trigarà a anar més enllà. Però sobretot, Esl Panyos es pregunta quan trobarà la seva nova identitat. Fa anys que espera, la ciutat ha canviat molt i el conflicte d'identitat és massa incòmode. L'incertesa pel futur plana, fa massa temps, per sobre la fàbrica dels Panyos.

FABRICA DELS PANYOS, L'AHIR

Paisatge de finestres repetitives i inacavables, de xemeneies marcant el perfil urbà, de telers, de soroll, d'obrers amunt i avall. Les fàbriques, vaixells que eren insignia d'una industria, la del tèxtil, que ja no hi és. Una absència que es va endur un tros de ciutat que viu en el record de molts. Aquells vaixells fàbrils romànen ancorats i mica en mica han anat desapareixent aterrats per nous blocs de pisos. Però alguns encara sobreviuen renovats per noves identitats i d'altres, com els Panyos, han quedat congelats en l'ahir. Un història esplendorósa amb un final trist i décadent. És aquest final, amb un èpileg d'abandonament el que queda avui en dia davant nostre. Ja no hi han les maquines ni el génere ni la gent. Res, només els espais i la llum tímida que entra per algunes finestres. Una claror que dóna una patina de romanticisme a aquesta decadència.

DESCOBRIR TARRAGONA

Llegir la revista Descobrir sempre és un intens i treballat viatge fotogràfic pel país. Un viatge que, aquest mes de setembre, passa especialment per Tarragona. El reportatge central de la revista repassa el paisatge, les pedres, la gent o la festa d'aquesta ciutat d'antics ressons romans. Unes imatges intenses que, acompanyades d'un bon text, es mostren curosament en les pàgines del Descobrir.