El sol se'n va cada dia. I m'agrada col·leccionar capvespres, ja ho sabeu. Ara el sol cada dia es pon més dora i les tardes es fan més curtes i menys lluminoses. Mentre el sol se'n va entremig de càlids taronjes, una brisa freda ens anuncia que la tardor es va imposant lentament a l'estiu. El llarg camí que ens porta a l'hivern ha començat i el final del dia s'omple d'una poesia trista i melancòlica que s'enfonsa dins el cor. Els dies corren, les estacions canvien. Ens agradaria poder aturar-ho tot i però no podem. Com sempre, ens hem d'acostumar als canvis.
Cases de nines, vanos, rosaris, séries, novel·les romantiques, novel·les d'intriga, bola de drac, la guerra de les galàxies, didals, cursos d'anglés, soldadets de plom, pel·lícules, miniatures de cotxes, òperes, sarsueles, biografies... Tot això i més en col·lecionables i grans cartrons. El mes de setembre s'obre davant nostre amb un bombardeig de nous reptes fets fascicle. 
L'estética del Correfoc és una de les més boniques i personals de la festa major. El foc mesclat amb la polvora dibuixa imatges màgiques. Jugant amb el foc i amb la càmera fotogràfica acabem jugant amb la llum. Perquè la llum del foc és trapella, com els personatges del Correfoc. I quan aquesta llum es fica dins l'objectiu fotogràfic fa de les seves, creant intenses imatges pictòriques de colors encèsos que, sovint, deriven en una enigmàtica bellesa abstracta.
La cercavila de festa major envaeix i dóna un aire diferent a l'ambient quotidià i estiuenc del passeig. Els gegants i els nans es passejen com si res per entre les terrasses d'estiu, les orxates i els granisats. Sembla que en qualsevol moment s'hagin d'asseure com un més a pendre un gelat o a xarrupar una orxata.
No he parat gaire per casa, el 2n 2a. La festa major crida i l'espia no se n'ha estat de fer la seva feina: espiar. L'inquilí del 2n 2a ha espiat entre les gotes del Correaigua, s'ha amagat entre capes de gegants, s'ha passejat entre admiradors del Picapoll, s'ha tapat les orelles per suportar la tronada, se les ha destapat per escoltar músiques de tota mena, ha fet ohhhh davant les palmeres pirotècniques, ha corregut entre bèsties de foc i dimonis... 
Els carrers per on passa el correfoc pateixen una transformació infernal i éfimera. La foscor desàpareix momentaniament amb la llum del foc de colors. Una tempesta anunciada, una càtarsi col·lectiva desitjada. Com a la plana de l'Om, on una seqüència de foc ha convertit el sostre de polvora en un inmens núvol de foc. Després, torna la foscor trencada per la ténue llum taronja. Un núvol de fum no deixa veure gairebé res, només les siluetes dels elegants fanals de la plaça. És un senyal de calma, però el correfoc continua cremant entre els assedegats de foc.
