ART A SANT FRANCESC

Hi han espais tancats sense cap funció concreta que, de mica en mica, es van convertint en capses tancades, sense cap vida aparent. Edificis que van quedant oblidats pels ciutadans malgrat passar-hi per davant, malgrat existir.

A Manresa un espai de tants, amb aquesta situació, és Sant Francesc. Església d'un antic convent ja desaparegut, va ser construïda en època barroca, el segle XVII, i va ser reformada el selge XIX amb una nova decoració de ressons romànics. Però desde fa unes decàdes l'edifici va deixar enrere la seva funció religiosa per convertir-se en un auditori. Aleshores, l'espai va passar a tenir nou nom i nova funció, tal com recorda la placa d'inaguració que hi ha darrere les reixes del porxo. Però l'edifici, situat, proper a la plaça Gispert, ja fa temps que no fa ni d'església ni d'auditori de manera que ha anat quedant tancat i oblidat.

.

Però aquesta Festa Major, Sant Francesc, es reobre temporalment per donar espai a l'art: "la taula dels savis", una col·lectiva d'art que donarà de nou una mica de protagonisme a aquest espai. Així, des del dissabte de festa major fins a mig setembre podreu viure l'art tot redescobrint un trosset de de la ciutat.

REMULLADA DE FESTA MAJOR

Corredisses, confeti, aigua de colors, gresca i ganes de passar-s'ho bé. Una mica de correaigua per començar la festa major.

REVOLUCIONA(R)'T

Les pintades de caire artístic a Manresa tenen nous creadors. L'experiència Grillart ha marcat tot creant nous deixebles que també volen dir la seva a les parets de la ciutat. El més nou en aquest format a mig camí entre l'art i la bretolada, segons qui s'ho miri, és Revoluciona(r)'t.

Per diverses parets apareix aquest nom acompanyat de la figura d'un home amb cap de càmera com a carta de presentació. En una mà hi porta una pistola i en l'altre una maleta amb una r entre parentesis dibuixada. Apart d'aquesta presentació ha fet alguna altre pintada com la que diu: Em cremo d'esperar. Ho acompanya amb la seva firma: (r)

El rastre de Revoluciona(r)'t és a les parets del nostre voltant. Que més vindrà? Algú n'ha vist altres exemples?

SOMNIS D'ESTIU

Potser és la calor sufocant del dia o la suau marinada del vespre però els dies d'estiu fan somiar a l'espia. Uns somnis desperts que imaginen vides diferents que proclamen un "tot està per fer i tot es possible" en format vital. Somnis que parlen d'anar enllà, de deixar enrere allò que no ens agrada.

Perquè els dies d'estiu a vegades es fan estranys i irreals, ens evadeixen de les nostres realitats més quotidianes i ens fan somiar i imaginar. Però la tossuda realitat és el passadís de les nostres vides i ens la trobarem sense poder esquivar-la tant fàcilment. Els somnis d'estiu, com molts d'altres, pequen d'ingenuïtat.

.

L'optimisme i el pessimisme de l'espia es creuen en el cim de l'estiu.

AIRE ACONDICIONAT 2.0.

Estem en plena canícula d'agost i, us he de dir, que els que vingueu a visitar-me una estona al 2n 2a no hi trobareu aire acondicionat. És així. Tot i que les noves tecnologies avancen ràpidament encara no he pogut trobar la manera de posar aire acondicionat 2.0.

.

Per tant si voleu aire acondicionat haureu de portar-lo de casa vostra, guardat a la motxilla o bé en una carmenyola procurant que no s'escalfi. Mireu tampoc de no refredar-lo massa ja que el govern diu que la temperatura ideal són 25 graus. Malgrat les recomanacions diria que en gustos sobre temperatura ideal no hi ha res escrit.

ENTRE LLIBRES

Ens podem perdre per inacabables fileres de llibres. Parets literaries amb exemplars de tots colors, de totes mides i amplades. Semblen silenciosos però en el seu interior diuen i expliquen gairebé tots els móns possibles. És díficil triar davant tantes coses interessants. Mirar, fullejar i deixar-se endur per el color o el disseny d'una portada. Evocar i imaginar que diuen les entranyes del llibre només a través del seu títol. L'olor i la textura del paper s'obren davant nostre. Són agradables sensacions.

.

Diuen que el llibre de paper serà substituït pel llibre digital. Jo no m'ho crec ni m'ho vull creure.

MISTERIS DE PARET

Recorrent els carrers de la ciutat ja fa temps que hi trobo gats. Res fora de lloc sino fos perquè són gats estàtics, que no s'espanten ni són porucs. No es mouen, ni fugen. Fa un temps que van aparèixer pintats misteriosament en les parets manresanes. Llegendes urbanes diuen que són un signe ocult per guiar els lladres, altres diuen que són una obra de l'artista Grillart. Diuen i diuen...

Grillart, però, solia firmar les seves obres. Sigui com sigui, sigui qui sigui trobo a faltar Grillart. La poètica senzillesa de cada intervenció, la sorpresa de cada indret on deixava petjada. Almenys queda el consól de tenir com a veïna la poètica crapulística feta per l'ànima artística que va donar vida Grillart.