DEL MERCAT AL 2N 2A

Fruites de tota mena fan un arc de colors vegetals sobre el taulell. Peix i marisc sobre un mar de gel. Menuts, bacallà salat, bunyols, botifarres, filets de carn o extensions geomètriques d'ous. Poti-poti d'aliments penjats, plàtans, pernils, cebes, lloms... Gent amunt i avall, que es creua amb bosses i carretons. Converses, xivarri de mercat. Cua a davant la peixaterira. Qui és l'últim? Que et poso maca? T'agrada aquest filet, reina?

Un escrit, fresc del dia, portat directament del mercat fins al 2n 2a! De cuina de mercat a post de mercat. Que us aprofiti, guapos i guapes!

DESDE LA FINESTRA...

Des de la finestra del 2n 2a veig una casa petita i senzilla. Antiga, de planta baixa i primer pis. Davant seu s'hi troba un jardi ple de rosers. Una petita reixa mig rovellada hi dóna entrada. Quan comença el bon temps, la flaire dels rosers florits es deixa sentir al passar per davant de la casa. Un jardi amb olor i color de primavera. Sembla que hi viu algú, però qui? Algú que conviu amb una colònia de gats que han fet del jardí, la seva llar.

Els murs de la casa són torrats amb un gris marronós. Al balcó, uns finestrons blancs i uns petits vidres de verd i de groc contrasten amb la façana. Verd i marro, el jardi i la casa es troben i es complementen . Tot plegat té una àurea de primers del segle XX, recordant algún dels escenaris de les novel·les de Rodoreda.

Grans blocs de pisos s'aixequen orgullosos al seu voltant. Però la casa sobreviu, discreta i modesta. I jo l'espio i em captiva.

COL·LECIONANT CAPVESPRES

M'agrada col·leccionar capvespres. El cel es va pintant de grocs, taronjes i, a vegades, rosats com si fos un fons d'aquarel·la. Veure la llum del sol que s'apaga lentament darrere Collbaix i, més a l'esquerra, Montserrat amb els colors canviants de capvespre reflexats en les seves pedres. Els capvespres tenen quelcom de trist, melancòlic i de final que m'agrada. El dia s'acaba i amb ell, arriba la nit, on neixen els somnis.

A vegades en l'escenografia d'un capvespre s'hi interposen elements com les grues de construcció. Però els capvespres constructius, com el que vivim ara, em fan més aviat por.

FINALS RADIOFÒNICS

Tot té un final. I ara escolto un final en directe, un final radiofònic. L'àdeu d'Antoni Bassas s'ha convertit en un esdeveniment nacional. Falten pocs minuts per les 12. La bona manera d'explicar-se, el to de la veu, el bon dia són les....

.

Sóc davant l'ordinador. Falten pocs minuts per les 12. Deixo d'escriure. Bassas comença a explicar clarament les raons del seu final. Deixo la pantalla de l'ordinardor i el teclat. M'acosto progressivament a la radio fins que m'assec a tocar de l'altaveu. En Bassas es fa encara més proper, parla clar i català d'allò que tant s'ha dit: llibertat, possibles conxorxes, negociacions, intervencionisme del poder, el país, agraïments...

.

I per fer una mica dolç aquest final ens deixa uns minuts amb la poesia de Lluís Llach i un fugaç àdeu-siau. Senyals horaris. Catalunya Radio, són les 12.

.

Emoció.

SKYLINE ROMÀ

Roma és una ciutat on s'hi acumúla la història de manera caòtica i desordenada. Laberint de pedres, edificis històrics i, sobretot, esglésies. La ciutat s'aixeca i recicla sobre les pedres d'antics imperis romans ja caiguts. Però en els darrers segles la ciutat ha quedat marcada per ser un gran i inacabable santuari de l'imperi catòlic. Desde algún dels famosos turons on s'ha anat arrapant la ciutat es pot veure la ciutat com si fos un decorat de fons. Una escenografia mil·lenària on hi destaquen incomptables cupules i campanars d'església. I es que sobretot les cúpules, encapçalades per la de Sant Pere del Vaticà, són les que construeixen l'skyline romà.

.

Aquesta ciutat, que ha anat creixent i conquerint turons, recorda, de lluny i salvant les distàncies, la ciutat de Manresa. Les dues ciutats es poden observar a si mateixes desde els miradors i turons que tradicionalment han marcat la trama urbana.

.

L'espia, camuflat de turista amb barret, pantalons curts i càmera, va passejar-se entremig del turisme massiu. El resultat fotogràfic el podreu observar si us deixeu caure pel traster fotogràfic.

Traster fotogràfic

PASSATGER

El sol llança els seus primers rajos amb l'arribada d'un nou dia. Estic perdut en una plana de ciment i asfalt. Dins l'avió espio per la finestra. El dia contínua naixent lentament, és un capvespre en direcció contraria.

L'avió comença a avançar lentament. Les terminals cada es fan més petites, els altres avions, els carros de maletes queden lluny. Perduts en la inmensitat de les pistes, l'avio es para. Torna a avançar i començen a rugir ferotjament els seus motors. Ara va més ràpid, encara més ràpid, molt més ràpid. L'aparell perd l'estabilitat i començar a botar de manera descontrolada, els motors criden cada vegada més fort fins que l'avió, disparat, comença a enlairar-se. L'estabilitat es recupera i els cos es queda clavat al seient veient com els l'avió es converteix en una pujada i les butaques davanteres són més amunt que les nostres. Amunt i endavant sense parar, sembla que no haguem de parar mai de pujar fins a l'infinit. Una sensació de força i empenta imparable es fica dins el cos.

Ara Barcelona és als nostres peus i el mar comença a brillar amb el sol del matí.

EL TRASTER FOTOGRÀFIC

Tot espiant sempre faig fotografies, és com un vici. M'agrada col·leccionar-les i agafar-ne algunes i penjar-les per aquí casa, al 2n 2a, perquè les pugueu veure i comentar. Però el 2n 2a tampoc és un palau i al final les parets no són prou espai per tantes fotografies. Per això vaig anar amb els senyors de can Flickr, els quals, amablement m'han deixat un gran traster per poder anar-hi penjant les meves fotografies. Un traster fotogràfic que fa dies que existeix però fins ara no us havia presentat. Espero que passeu i badeu per aquesta ampliació fotogràfica del 2n 2a. Per arribar-hi desde el 2n 2a, ja ho veieu, entrant a la dreta.

.

Traster fotogràfic