Uns espetècs de polvora i foc van començar a posar fi a l'estiu. Una nit calorósa i de catàrsi on un correfoc avançava per carrers i places transformant-ho tot. Entre el caliu, la suor i la gresca de la gent va sonar el darrer petard de tot un carregament pirotècnic. Un final de festa feliç i eufòric, però trist al mateix temps. Era l'anunci que el revolt del bon temps ja era superat i que, mica en mica, començariem a encarar la recta que ens portava cap a la tardor, l'hivern i totes les seves rutines.
Des d'aquell moment els dies cada vegada més curts pesaven més i el cos mirava d'acostumar-se mandrós a un dia a dia massa avorrit d'on se n'espera poca cosa. La calor xafogosa es començava a alternar amb dies on altíssims núvols de nata avançaven com galeres imparables en un mar de ventades fresques. Tot el que s'esperava d'aquella estació, si no havia arribat, segurament ja no arribaria i calia emprendre nous reptes i objectius
I esperava que en el proper hivern, fred i amb els carrers buits, poder recordar, com ja havia fet altres anys, aquells mateixos espais plens de gent i de foc. I tot recordant enmig del fred anar cap a aquell pic d'estiu, aquella nit extrema de calor i de foc que, com cada any, es va començar a endur el bon temps.