7.5.09

IGNASI OMS, ARQUITECTE

L'skyline modernista de Manresa té un nom destacat: Ignasi Oms. Arquitecte creador de la ciutat moderna va construïr la identitat nova d'una ciutat que es feia gran i mirava més enllà de les antigues muralles. Navegant a mig camí entre el seny històricista i la rauxa de les formes modernistes va donar formes sorprenents als nous encàrrecs de la burgesia i de l'administració pública. Unes formes que encara tenen vigència en la ciutat actual.

Però cal observar que l'arquitectura en partícular d'Oms i modernista, en general, va lligada de braçet per una companya inseparable: l'artesania. Les arts manuals són un complement bàsic que s'uneix delicadament a l'estructura general: vitralls, baranes de forjat sinuós, capitells escultòrics o parets amb esgrafiats.


Les tribunes i l'entrada de carruatges de de la Buressa, els sinuosos marcs de pedra i esgrafiats de la Torre Lluvià, l'escalinata i les garlandes florals del Casino, els diposits i el blanc de la Farinera de la Florinda o l'escala i els vitralls de la casa Torra. Són petits fragments d'un patrimoni modernista manresà molt més gran. Passejar-se per la ciutat modernista que va fer Ignasi Oms és un viatge arquitectònic de sensibilitat i elegància.

Més enllà de l'observació en directe de la seva arquitectura, ara, també podem fer-hi un passeig a través del llibre Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte editat per Angle Editorial i el Col·legi d'Arquitectes. Un llibre sòlid construït amb molta informació i un extens catàleg fotogràfic. Un volum que ja ocupa un lloc d'honor en les prestatgeries del 2n 2a.

IGNASI OMS I PONSA, ARQUITECTE

FENT DE JAPONÉS

Un entorn familiar però al mateix temps llunyà. L'espia es camufla i es posa la disfressa de japonès. És el moment d'entrar a la Sagrada Familia de Barcelona. Amb la càmera al coll es posa a fer cua per entrar en un espai on els indígenes hi són més aviat estranys. La curiositat arquitectònica de comprovar que, després d'anys de no venir-hi, el temple ja té un bon tros de sostre és massa alta.

A dins, l'espia, com un intrús entre turistes, observa nous boscos de columnes i bastides. Boscos on s'hi amaguen tímids debats que parlen de si cal acabar el temple o sobre si tot allò és Gaudí.