30.3.10

DIUMENGE DE RAMS


La tradició i la bonaça sempre han fet d'aquest diumenge un dia especial. És el certificat de la fi de l'hivern i una porta, oberta de bat a bat, cap a un llarg cicle de bon temps. Un canvi d'etapa dins el cicle vital. Un dia d'estrena i lluïment per als vestits nous, una florida d'esperança i de somure. Hi han hagut molts diumenges de rams però, siguin com siguin, sempre tindràn en la ment una imatge de ser un dia de cel blau i net, amb un sol clar i resplendent. El moment de llançar-se al carrer, de començar de nou i revisitar el color dels palmons, del llorer i l'olivera, la lluentor dels daurats i l'elegància del vellut dels Armats. Un aparador de tradició que es fa viu i canviant. El diumenge de rams és un portal esplèndid de primavera.

Enllaç: Diumenge de Rams a Manresainfo.cat ( Fotografies Àlex Gómez Ribera )

8.3.10

EL SILENCI DE LA NEU

Cau la neu i qualla, mica en mica, el silenci. Les volves es confonen amb el cel blanc i grisós. La neu  porta el silenci, la pau i, sense fer soroll, va pintant discretament les formes. Desde el niu, escolto aquest silenci de la neu, aquest caure mut però efectiu que vincla les fulles i les branques i els dóna noves formes. Lluny, ben lluny, dels títulars de carreteres tallades i escoles tancades.

Demà, si el sol ens ve a veure, el silenci es trencarà amb el dring dels regalims d'aigua. Petits dolls líquids que certificaràn que, aquest blanc de puresa, es va desfent i que tot recupera el seu color.

6.3.10

ALGUAIRE


Enmig d’un plana de ponent s'hi troba, aixecant el vol, l’aeroport d’Alguaire. Un joc de volums discret, envoltat de camps de cereals.
.
El nou aeroport és una construcció disposada a conjuntar-se amb el paisatge. Amb una torre de control aèri que combina intencionadament el marró, el verd i l’ocre. El marró dels camps conreats, el verd de primavera amb els cereals germinant i l’ocre daurat del juny, quan la collita és a punt d’arribar.
.
L’aeroport neix amb vocació de ser un camaleó arquitectònic.