Cau la neu i qualla, mica en mica, el silenci. Les volves es confonen amb el cel blanc i grisós. La neu porta el silenci, la pau i, sense fer soroll, va pintant discretament les formes. Desde el niu, escolto aquest silenci de la neu, aquest caure mut però efectiu que vincla les fulles i les branques i els dóna noves formes. Lluny, ben lluny, dels títulars de carreteres tallades i escoles tancades.
Demà, si el sol ens ve a veure, el silenci es trencarà amb el dring dels regalims d'aigua. Petits dolls líquids que certificaràn que, aquest blanc de puresa, es va desfent i que tot recupera el seu color.
4 comentaris:
ha deixcat la ciutat amb un altre color!!
Preciós escrit per descriu-re una nevada. Silenci i blancor!
I quin dia més preciòs el d'avui, oi????
:-D
Una imatge bonica i un escrit sedant... :-)
Publica un comentari a l'entrada