8.3.10

EL SILENCI DE LA NEU

Cau la neu i qualla, mica en mica, el silenci. Les volves es confonen amb el cel blanc i grisós. La neu  porta el silenci, la pau i, sense fer soroll, va pintant discretament les formes. Desde el niu, escolto aquest silenci de la neu, aquest caure mut però efectiu que vincla les fulles i les branques i els dóna noves formes. Lluny, ben lluny, dels títulars de carreteres tallades i escoles tancades.

Demà, si el sol ens ve a veure, el silenci es trencarà amb el dring dels regalims d'aigua. Petits dolls líquids que certificaràn que, aquest blanc de puresa, es va desfent i que tot recupera el seu color.

4 comentaris:

Striper ha dit...

ha deixcat la ciutat amb un altre color!!

Joana ha dit...

Preciós escrit per descriu-re una nevada. Silenci i blancor!

Eli ha dit...

I quin dia més preciòs el d'avui, oi????
:-D

Rita ha dit...

Una imatge bonica i un escrit sedant... :-)