27.2.08

UN TROS DE PRIMAVERA

Dilluns feia un dia plujós. El cel tapat amb un blanc grisós dibuixava un entorn hivernal. Però de cop vaig trobar un alé, una senyal del bon temps en les branques d'un ametller. Blanc brillant enmig de la grisor. Les vistes del balcó del 2n 2a ja espien la primavera.

25.2.08

ESPIANT APARADORS

Anant cap aquí i cap allà he badat pels aparadors. En aquest hi he trobat aquest llum tant especial. Com canvien alguns negocis, els regals Rubiralta ja fa temps que van canviar d'estil.

L'ESBART DE RUBÍ AL KURSAAL

El teatre Kursaal per segona vegada en un sol any programava una actuació de dansa d'arrel tradicional catalana. L'encarregat de l'espectacle era l'esbart de Rubí, l'entitat amateur amb més prestigi dins l'oblidat àmbit de la dansa tradicional i la cobla La Principal del Llobregat. I per això no em vaig voler perdre l'ocasió d'anar-los a espiar. Aquests esbart va ser un dels primers que va convertir la dansa tradicional en un llenguatje de caire escénic amb tics semi-professionals. Les coreografies són com un plat on més enllà de la materia prima s'hi afegeixen altres ingredients com la tècnica dels dansaires o un bon disseny de vestuari i il·luminació. Uns ingredients de caire creatiu que reforçen la personalitat de l'espectacle i ensorren tots els tòpics al voltant de la dansa tradicional del país.
.
En aquesta ocasió l'esbart de Rubí presentava, tot i que potser n'abusa una mica massa, alguns dels seus clàssics que més coneguts. El que més en destacava era El Carnestoltes d'Albert Sans. Un ballet argumental espectacular i ple de creativitat. Moments de bogeria, moments amorosos, moments tristos, el poble, les comparses, la música de Joaquim Serra, el vestuari de Fabià Puigserver. Tot s'uneix en una coreografia marcadament teatral. Un Carnestoltes entranyable, divertit però també reposat que acaba amb la Quaresma, una darrera escena de gran bellesa i símbolisme.
.
Tot plegat una ombra del que podria haver estat la dansa d'arrel tradicional als escenaris i no ha arribat a ser.

21.2.08

CLICKS FOTOGRÀFICS A L'AIXADA


Vaig anar a espiar el carnestoltes medieval de la fira de l'Aixada. Els fets més important de la història de la Llum representada per actors manresans. No me'n vaig poder estar de fer un safari fotogràfic medieval per molts dels actes que s'hi feien.
.
Al vespre s'explica la història sencera de la Llum en l'espectacle final. La narradora de l'espectacle és una àvia que explica la història al seu nét. És aleshores quan la llegenda de la Llum agafa l'imatge de conte explicat a la vora del foc. L'aspecte d'història antiga que s'ha explicat de generació en generació fins avui en dia. I jo me'n recordo de quan era petit i la meva àvia me la va explicar a mi i com me la vaig imaginar dins el meu univers infantil.

PINTANT LA CIUTAT " À PLEIN AIR "



Baixar pel Passeig aquell diumenge era anar-se trobant caballets i pots de pintura. Que interessant anar espiant com pintava cadascú. A l'òli, amb espatula, aquarel·la... Cadascú representava la ciutat a la seva manera. Coses del concurs de pintura ràpida de la Llum.

LA LLUM MÉS DOLÇA

Els aparadors de les pastisseries són un calendari gastronòmic on podem saber quina època de l'any és només mirant que hi ha exposat. Una finestra als carrers que reuneix allò més dolç i llaminer que és tradició menjar. Per això aquests dies els aparadors de Manresa són plens d'ametlles de la Llum. Els aparadors tenen pinzellades de groc, blanc, rosa i verd. Els colors d'aquest carmel en forma de núvol excessivament llaminer per alguns.

17.2.08

DECORATS MEDIEVALS

Espio a través de la suposada Manresa medieval i no me'n puc estar de fer un safàri fotogràfic per aquests espais. Manresa es disfressa més que durant el Carnestoltes. A la ciutat s'hi instal·la un decorat medieval que, de manera contrària al que es tradicional, provoca que gent d'àmbits molt diferents s'uneix per fer una sola cosa: la Fira de l'Aixada. Tot per explicar la història del miracle de la Llum. Un vell conte que explica la Manresa del segle XIV. Reis esplendorosos, una ciutat seca que demana aigua i un bisbe capquadrat. De fet, hi han coses que no han canviat tant des d'aleshores.

15.2.08

EL COR DE LA " REPÚBLIQUE "

Sarkozi-Bruni, el sérial més seguit de França. A la biblioteca he espiat algunes revistes franceses. Paris Match i Le Nouvel Observateur en van plenes

14.2.08

SITUANT EL 2N 2A

M'he anat situant, mirant quins veïns tinc. Podriem dir que el 2n 2a es situa en un petit barri anomenat Bagesfera. Un barri de caire comarcal al qual ja m'he adherit per ser-ne un veï més i fer-me coneixer entre aquests nous veïns virtuals que m'envolten. Un barri ficat o estretament relacionat amb aquesta gran ciutat anomenada Catosfera. Una ciutat que cada dia obre noves places i carrers catosfèrics habitats per persones i temàtiques ben variades. Una ciutat canviant i en ple creixement.

13.2.08

REIVINDICANT

Espiant per les parets he llegit coses en contra de la dictadura de la imatge.

12.2.08

PER ENTRAR-HI A VIURE

Per segona vegada he tornat a entrar al 2n 2a. Després d'uns quants retocs me'l començo a fer una mica meu. He canviat quatre coses de la decoració per sentir-m'hi més com a casa. Igualment he deixat les parets blanques, em fan sentir més relaxat. Però falta omplir amb moltes altres coses les parets i compartiments per trobar el 2n 2a més interessant. Fer-hi més caliu, perque jo i tots plegats ens hi trobem més bé i tingueu alguna raó per fer-hi alguna visita. Em pregunto si ho faré aixó d'anar-lo omplint amb el que trobi al meu voltant o si el 2n 2a acabarà abandonat després de venir-hi 5 o 6 vegades com passa amb tant pisets virtuals. El temps ho dirà, de moment avui hi he tornat.

11.2.08

CEDULA D'HABITABILITAT

Provant coses, ficat dins l'univers de colors, tipografies, col·locacions i construccions de perfils personals. Cal deixar-ho tot una mica decent per fer més habitable el 2n 2a

COMENÇO

Bloc creat!