22.2.13

REGADIU


Els voltants de la ciutat de Manresa sempre han tingut un paisatge característic i tradicional: el regadiu. Un conjunt horts que s'agrupen, amb un desordre estructurat, per tot l'entorn rural de la ciutat. Cada hort, per petit que sigui, té una planificació geomètrica al seu interior. Les plantes de les hortalisses creixen en recs lineals i, al seu voltant, senzilles construccions de canya s'aixequen, de manera ordenada, creant passadissos on s'hi enfilen tomaqueres i mongeteres. Tot plegat ha anat creant un paisatge endreçat, un trencaclosques de petites i mitjanes parcel·les que dibuixen un mosaic de joguina, on tot es petit i atapeït, senzill i artesanal. Un regadiu didàctic que ens ensenya d'on ve allò que ens trobem a taula.
La Séquia, canal d'origen medieval, i els seus ramals infinits són com la sang i les venes que alimenten el regadiu. Forma part de la normalitat creuar-se amb el pas reposat de la Séquia o escoltar el dring de l'aigua que es desvia fins a alguns hort propers.

El regadiu de Manresa, però, ha anat retrocedint. Fins fa uns anys la frontera entre la ciutat i el seu entorn rural era molt més difusa que en l'actualitat. L'horta manresana es barrejava sovint amb l'espai urbà de manera natural i sense conflicte. L'avanç de la trama urbana, l'abandonament de terres o la construcció de nous eixos viaris han fet recular aquestes extensions.

Tot i així, l'Anella verda de Manresa, el creixent interès per l'agricultura, el producte de proximitat i l'emprenedoria d'alguns productors locals auguren futur a aquests espais. I es que encara queda força regadiu al Guix, a Viladordis, al Poal, a la Mión o a la vall del Cardener, sota les Escodines i la Balconada, on els horts s'amunteguen, mig penjats, sobre les balmes i les estretes terrasses que envolten el riu.

El regadiu és un patrimoni que forma part de la personalitat de Manresa, un espai viu i vigent que cal conservar i valorar encara més.