28.4.09

TELÓ DE FONS

La figura psicodèlica de la muntanya de Montserrat és constant, sempre present. Les seves formes naturals, fruit d'un arrauxat atzar natural, es fan sorprenents pels foranis i força corrents pels que han viscut sempre aquí.

Montserrat es deixa veure fàcilment desde qualsevol dels miradors o de les part altes d'aquesta ciutat de pujades i baixades. Però, a vegades, apareix quan menys ens ho esperem. Per damunt d'unes teulades, al fons d'un carrer o en envejades finestres d'alguns edificis que visitem. Malgrat ser una panoràmica aparentment estàtica hi han moltes Montserrats diferents. Algunes encara sorprenen. Aquells capvespres especials de colors que donen un to diferent a la pedra, aquelles nuvolades que li fan de barret, les enfarinades de neu a l'hivern o les boires que cobreixen enigmàticament la muntanya.

Com aquells antics decorats de paper, és el clàssic teló de fons de Manresa i voltants. Una serralada que presideix escènicament la funció diaria del nostre paisatge més proper.
.
I tot fent una passejada pel Youtube us podeu trobar amb aquest video d'en joansegon que ha recollit poèticament 24 Montserrats. Segur que us agraden.

LLOPS SENSE CARRER

Un carrer se'n va lentament. Poc conegut, oblidat i menystingut, el carrer del Llops, va perdent la seva personalitat dia a dia. Carrer vell, ruïnos i deixat però molt personal. El pas cobert, les velles cases caòtiques mig penjades sobre el riu o el petit mur mirant al Cardener fan d'aquest pas un lloc especial. Sota l'amenaça de brillants plans renovadors que encobreixen una piqueta destructora el seu final és, de fa temps, conegut.

Unes quantes cases ja són a terra, el pas cobert ja no hi és i la panoràmica verda sobre el riu Cardener ha estat tapada per un bloc gris construït en forma de jutjats. El compte enrere s'ha començat a complir. Ja no hi han més oportunitats, la rehabilitació ja no és possible. Amb ressons medievals, diuen que era un pas de l'antiga muralla, li falta poc per desaparéixer. Antic carrer de nom misteriós se li disposa un futur que el convertirà en una plaça dura amb habitatges sense balcons substituïràn la vella escenografia urbana. Un altre part del paisatge característic de la Manresa antiga s'esborra.

EXTREMS

Fred o calor, mar o muntanya, carn o peix, regadiu o secà, soterrani o àtic, nit o dia, orient o occident, amunt o avall, esquerra o dreta, séc o humit, ràpid o lent, gran o petit, obert o tancat, estiu o hivern, lluny o aprop, blanc o negre, nord o sud.

L'espia no és gens extremat però, hi ha dies de tot, i avui s'ha posat a col·leccionar extrems. Els extrems es fan veure més, generen més passió, però els matisos, com a barreja d'extrems, sempre agraden més.

21.4.09

GIRA

Sempre a punt per girar, el petit molinet, no es perd ni una petita brisa ni un vent fort. Esclau del vent, mai descansa i mai es cansa. El vent fa girar els seus colors vius i alegres. Quan l'aire bufa fort gira molt ràpid, els colors de les aspes es barrejen i, el molinet, s'acaba convertint en un disc de coloraines.

Observant-lo desde la finestra, l'admiro. Afronta les ventades i les tempestes per fortes que siguin. Sempre al peu del canó, resistint de cara al vent. Sempre.

EL MEU CARRER

El meu carrer no és una canço d'en Serrat, simplement, és el carrer on visc. No té gran cosa d'especial però de qualsevol lloc o sensació se'n pot fer una canço. Potser molta gent podria experimentar fer, del seu propi carrer, una pròpia canço. És facil identificar-se amb els sentiments o els carrers fet canço.

Tornant al meu carrer, cada dia sembla igual però sempre té aquelles coses que, de tant en tant, el fan una mica especial per un mateix. Com aquell senyor gran d'un primer pis, amb problemes respiratoris, que es passa tot l'hivern tancat i barrat hermèticament a casa amb les persianes baixades. No surt mai de casa però quan arriba el bon temps surt al seu balcó assolellat a gaudir de propines d'aire lliure. Cada any, quan canvia el temps, espero el moment de saber si tornarà a sortir al balcó.

Avui ha fet un matí assolellat i ell era al balcó, victoriós d'haver superat un altre díficil hivern, saludant als coneguts del carrer. Quan he passat per sota el balcó ens hem saludat amb un bon dia.

INESTABLE

Sol esplèndid. Grans núvols carregats d'aigua s'acosten, semblen fets de nata. El xàfec no triga a deixar-se caure. Poca estona després torna a sortir el sol. Unes hores més tard el procés es repeteix. Un exercit de núvols negres i amenaçadors torna a endur-se el sol per remullar la tarda. La calor de màniga curta es converteix en fresca de jaqueta.

Ara si, ara no, ara més, ara prou. Temps de contrastos.

16.4.09

SUD

Al Traster fotogràfic, l'aire del sud, hi ha portat noves fotografies. Un aire perfumat on hi voleien els pètals de flor de taronjer. La brisa flueix per paisatges extraordinaris que són un balcó europeu amb vistes a l'Africa. Un vent suau d'un sud on l'herència d'una antiga cultura oriental encara hi és ben viu.

Andalusia viu l'entrada de la primavera amb passió. Les música de les marxes tristes i solemnes esdeve un fil músical constant en els pobles i ciutats. Un éssers punxeguts i misteriosos prenen gradualment la trama urbana. Tot gira a l'entorn d'imatges religioses idolatrades, durant hores, en carrers plens de primavera. Tothom surt al carrer i viu.

Instants de vida congelats fotogràficament, amb el càlid protagonisme de la gent i dels paisatges, que es conserven curosament en el Traster fotogràfic.
.

5.4.09

RAMS

El diumenge de Rams obre la porta de la primavera. Quan imaginem un diumenge de Rams, tot i que n'hi han de totes menes, sempre cal imaginar-lo assolellat i apte per una purificadora passejada a l'aire lliure. Un diumenge agradablement conjuntat amb vestits nous que es complementen amb palmes, palmons, i llorers. En molts d'ells, tot detall és important: aquell llaç, les garlandes penjant, els caramels de colors... És, diumenge especial, d'estrena.

ARMATS

So de tambors i llances picant a terra. Un so que s'acosta de lluny i cada vegada es fa més insistent. És una mecànica sonora precísa i marcada, pacient i constant. La fa un petit exèrcit que neix d'antics significats, mig oblidats. Els armats, amb el luxe de les millors vestimentes romanes, obren i marquen amb decisió el ritme de la Setmana Santa.

VERD 9

De les branques dels arbres hi broten fulles d'un verd nou. Les fulles, petites i delicades, surten del seu amagatall per respirar l'aire suau d'una nova estació. La natura fa un badall de verd tendre. S'ha acabat el son hivernal, és hora de llevar-se.