30.6.09

ÍNTIM

Dies de temps sufocant. Esperant el vespre quan el sol va de baixa i una suau brisa ens fa respirar, ens recupera d'una calor que panseix. El sol pren colors extraordinaris i les arquitectures de la ciutat es simplifiquen creant siluetes de negre. Un espectacle d'ombres xineses fetes amb la llum del sol d'estiu. Després de tant dies, tenia ganes de contemplar de nou un capvespre al 2n 2a. Ja ho sabeu que m'agraden, són tristos i bonics al mateix temps. Capvespres tranquils, quan la claror s'esborra i el dia és torna íntim i personal.

24.6.09

TORNADA

Davant del volant, recorria una carretera llarga i de pocs revolts. L'estiu ja es feia notar i per les finestres entrava un aire calent que es feia sentir fort a la cara. La radio tenia l'emisora de sempre que tocava, insistent, les cançons de sempre. Fins que va arribar aquella canço diferent i inesperada, que no havia sentit mai. Aquelles lletres, en poques paraules deien tantes coses, explicaven de manera precisa i delicada moments de vida. I és aleshores quan el paisatge de fons i aquella manera d'escriure es van fer una sola cosa i el 2n 2a reaparéixia davant meu. Les coses de la vida havien portat a l'espia a fer un viatge llunyà. El 2n 2a havia quedat tancat i oblidat. Calia tornar, volia tornar.
.
El viatge ha estat dur però vital per continuar. De tornada, obro portes i finestres, l'estiu ha arribat al 2n 2a. I l'espia també.