CEL TANCAT

Els estiuets de tardor són les tornes d'un bon temps que, reposadament, va fent les maletes. Diuen que a partir d'ara la temperatura de la tardor es farà més present. S'acaben els extres de bonança i aquest any la dita sembla complir-se: Per tots Sants capes i mocadors grans.

Mirant desde la finestra del 2n 2a avui s'anuncia que l'hivern és proper. El dia s'ha llevat trist, amb un cel grisos i tancat. Els colors s'han apagat i la pluja s'ha deixat sentir. L'ensopiment s'escampa pel paisatge. I vull enganyar-me pensant que la porta del fred encara no s'ha obert del tot.

LA MIRADA DE LA GEGANTA

Observo els gegants de la ciutat i m'aturo en esbrinar que transmeten les seves fixes mirades. D'entre totes aquestes mirades em crida l'atenció la de la geganta. Les mirades de gegant solen mirar endavant, a l'infinit. Però la geganta no. Els seus ulls miren lleugerament avall. I són uns ulls que transmeten més que d'altres. A vegades expressen una tímida tristesa confosa amb la serietat de la seva altivesa. Ulls que també transmeten bondat, proximitat. L'expressió propera dels seus ulls ens fa oblidar l'alçada i ens porta per sobre del seu pit generós, ens aproxima a ella com si fos una mare. A voltes la mirada sembla pensativa, com si la geganta estigués capficada. En que deu pensar la geganta?

Una sola mirada que expressa diferents pensaments. Però enmig de tot el que transmet, la geganta sempre té un esguard seré i profund.

.

Diumenge les mirades giraràn cap als nous vestits de la geganta i el seu inseparable company, el gegant. Els gegants reis de Manresa estrenen imatge i al migdia, a la plaça Major, es farà una festa per celebrar-ho. Però sobretot serà l'ocasió de celebrar els 25 anys dels seus fidels acompanyants: els geganters.

RASTRES DE LLUM

Llums dins la fosca, ràpides i fugisseres. Aparèixen i desaparèixen. Però entremig de tot això la llum deixa un rastre divertit i trapella dins el negre de la nit. La llum, viva i llempant, contrasta sobre un teló de fons nocturn. Un rastre fugaç i gairebé invisible que, congelat, m'he emportat fins al 2n 2a.

CINEMA MURALLA

Al capdamunt de la baixada dels Drets dorm profundament el cinema Muralla. Lletres vermelles sobre fons blanc encara criden el seu nom als vianants quotidians i ens indiquen que, malgrat les portes tapiades i la indiferència, el cinema encara és allà. Un gran casal cinematogràfic que ens evoca una Manresa plena de cinemes que ja no existeix. Uns cinemes que, com les fàbriques tèxtils, van anar tancant, desapàreixent o reconvertint-se. Olimpia, Kursaal, Apolo, Avinguda són sinònim de cinema. Noms que es van esborrant i reinventant dins una ciutat i una societat que ha canviat.

Com deu ser més enllà de les portes tapiades? Imaginar quin aspecte deuen tenir ara les taquilles, el vestíbul, la sala de cinema, les butaques, la maquinària. Recrear espais amb pols, foscor i olor de resclosit. Els edificis tancats generen misteri i curiositat. I entre tantes preguntes, l'ànima del cinema Muralla contínua amb el seu son indefinit.

FIRA TÀRREGA 08 AL TRASTER FOTOGRÀFIC

Cada setembre a la ciutat de Tàrrega s'hi acúmulen gran varietat d'espectacles dins la fira de teatre. Diferents llenguatges artístics i escènics es barrejen i es confonen en nom de la creativitat i les ganes de sorprendre a l'espectador.

.

L'espia va passejar-se entremig de les multituds buscant el millor lloc per caçar imatges a través de la seva càmera fotogràfica. Espiant la dansa aèria a sobre les parets de la Tàrrega antiga, l'imaginatiu Jardí de les meravelles de la Factoria Mascaró o el foc pacífic i suggerent que va pendre el petit poble de El Talladell.

El resultat fotogràfic d'aquest treball de camp per la fira més teatral s'acumúla, com sempre, al traster fotogràfic.

Enllaç a el Traster fotogràfic