Observo els gegants de la ciutat i m'aturo en esbrinar que transmeten les seves fixes mirades. D'entre totes aquestes mirades em crida l'atenció la de la geganta. Les mirades de gegant solen mirar endavant, a l'infinit. Però la geganta no. Els seus ulls miren lleugerament avall. I són uns ulls que transmeten més que d'altres. A vegades expressen una tímida tristesa confosa amb la serietat de la seva altivesa. Ulls que també transmeten bondat, proximitat. L'expressió propera dels seus ulls ens fa oblidar l'alçada i ens porta per sobre del seu pit generós, ens aproxima a ella com si fos una mare. A voltes la mirada sembla pensativa, com si la geganta estigués capficada. En que deu pensar la geganta? Una sola mirada que expressa diferents pensaments. Però enmig de tot el que transmet, la geganta sempre té un esguard seré i profund.
.
Diumenge les mirades giraràn cap als nous vestits de la geganta i el seu inseparable company, el gegant. Els gegants reis de Manresa estrenen imatge i al migdia, a la plaça Major, es farà una festa per celebrar-ho. Però sobretot serà l'ocasió de celebrar els 25 anys dels seus fidels acompanyants: els geganters.