MANRESA: CIUTAT O POBLE

Un dia de primavera. Desde el mirador de la torre Santa Caterina, Manresa és una miniatura gegant. Un mar de construccions on hi sobresurten els seus turons, les seves esglésies i els seus edificis més coneguts. La ciutat sembla llunyana i propera a la vegada.

.

Diu la dita popular que Manresa és un poble gran i una ciutat petita al mateix temps. Potser si, potser no. Potser es que ara, en realitat, hi ha dues Manreses. Aquella Manresa de poble gran, arrelada, la de sempre i els de sempre, on tothom es coneix. Una Manresa que cada vegada es va fent més petita. I la Manresa ciutat, que es va fent gran i, al mateix temps, més dispersa i impersonal. Una Manresa canviant que viu desconnectada de la de sempre. Dues Manreses cada vegada més allunyades.

.

Els miradors reals esdevenen espais de reflexions personals, que trobareu encertades o equivocades, sobre la ciutat. Perquè el 2n 2a, també és un mirador virtual sobre la ciutat.

LES CARAMELLES, UN SOMRIURE DE PRIMAVERA

Són aquells dies en que melòdies senzilles i alegres bufen pels nostres carrers. Les caramelles són un néixer de nou, són el florir de la vida. És emocionant adonar-se que el món gira ràpid però, que al mateix temps, les persones sabem aturar-nos en les coses senzilles. I que per celebrar la Pasqua, o el bon temps, només ens cal posar-nos a cantar i ballar. Sortir al carrer somrient al sol i a la vida. Unir-se gent de tota mena i de totes les edats recorrent carrers i camins per fer de les caramelles un clam, un himne que es converteix en un somriure de primavera.

Caramelles fotogràfiques, Àlex Gómez per Manresainfo.cat:

Caramelles a Callús / Caramelles a Sant Martí de Torruella

INSTANTS DE SETMANA SANTA

Les pedres de la Tarragona antiga en són testimoni. Cada any, les processons envaeixen els carrers de nit i ho envolten tot d'una aura de misteri de silenci gairebé absolut. La foscor i l'austeritat dels penitents, de les "papòtes" que amaguen la personalitat, dels cops secs dels tambors i les llances, la llum tènue de les espelmes. Un anar lent i solemne que porta senyal de dol. Però abans de les processons hi han els preparatius, el deixar-ho tot a punt. L'anar i venir de persones, el portar els passos i les imatges, els curiosos que passejen. Tot plegat en una tarda de primavera anuncia les ganes de sortir al carrer.

I com sempre l'ull fotogràfic es posa a treballar buscant els moments, les persones, l'abans i el després. Tot plegat per plasmar l'estètica especial de la setmana Santa Tarragonina. Uns instants fotogràfics que han trobat el seu espai al traster fotogràfic.

Traster fotogràfic: Processó de Divendres Sant a Tarragona