FIRANT-ME

Els aparadors de la pastisseria La Lionesa són com un calendari dolç que marca les èpoques de l'any. Ara, ja fa uns dies, que llueixen els luxosos lots que anuncien que el Nadal ja comença ser aprop. Papers lluents, llaços i complements nadalencs emboliquen les "delicatessen" d'un menjar i beure que sovint es fa excessiu.

Els llums de Nadal dels carrers ja s'han encés i la tele s'inunda d'anuncis que venen multitud de "felicitats nadalenques". La inaguració del Nadal comercial el fan les parades de Sant Andreu. Parades amb mil punyetes, menjars que desprenen temptadores olors dolçes, tomboles on jugar amb l'atzar i gent, molta gent, que es refugia en el caliu de la fira.

.

I espiant enmig de la fira i dels aparadors bonics rellisco intencionadament cap al consumisme pre-nadalenc. Aquest cap de setmana, el verb firar s'estila. M'agrada el verb firar, és un sinònim de comprar. Però d'un comprar especial, més únic i ple de satisfacció. Per això, amb la bossa plena i la butxaca més buida, ja puc dir, orgullós, que m'he firat!

DOLÇ DESPERTAR

En aquesta època els despertars del dia, més enllà dels llençols, solen ser ennuvolats o difuminats per la boira. Per això trobar-se amb el començament d'un nou dia a cel obert es fa especial. La llum dibuixa les serralades llunyanes amb un suau ocre que, desde la foscor, va creixent lentament. Un color sobtadament trencat per un rosat llaminer que esborra el gris pla del nuvols passatgers. Una llum gradual i silenciosa que endolçeix el despertar.

2/4 MENYS 5 DE 12

La joieria Sardans fa temps que ens va deixar. Però el seu rellotge contínua, inmòbil, vigilant el carrer. Passen els dies i les hores i per el rellotge de la joieria Sardans sempre és la mateixa hora. Temps aturat. Un dia, que ja ningú deu recordar, el rellotge va deixar de marcar el temps del carrer Sant Miquel. Però més enllà d'aquest cercle horari la vida contínua. La gent que passa i traspassa, l'entrar i sortir dels comerços, converses, sorolls... I les busques del rellotge sempre diuen el mateix: són 2/4 menys 5 de 12.

PUBLICITAT DESCOBERTA

Bossa perfumeries Druni per anar al Bar Peris, per anar a la Fusteria, per anar al mercat. Arribant a casa de comprar... que no falti una bossa ben llempant de perfumeries Druni. A davant de tot, que no s'amagui! Al la sèrie de TV3, El Cor de la Ciutat, com pot ser tant descoberta una publicitat encoberta?

OMBRES LLARGUES

La llum de tarda baixa ràpidament. Els terres i les parets s'omplen d'ombres llargues i distorsiondes. Els carrers es van enfosquint i les teulades i els terrats encara poden esgarrapar els darrers rajos de sol. La foscor de les ombres ho va envaïnt tot. Més enllà de la foscor els colors es tenyeixen d'un ocre suau. Tot sota un cel blau i obert on buscar la llum fins al final. Al final de l'any, és com si els dies es fessin més petits.

EL BUIT DE LA PLAÇA GISPERT

Hi han elements urbans que acaben esdevenint icones que identifiquen un espai. Elements que quan desaparèixen deixen un buit. A la renovada plaça Gispert hi falta alguna cosa, el centre de la plaça ara es fosc i les nits ja no són acompanyades per la tímida, però càlida, llum taronja d'aquell fanal de múltiples bombetes. Un fanal de forma clàssica que era el centre, al voltant del qual, es desenvolupava l'activitat d'aquest espai.

En la foscor esbojarrada i trapella de la nit del correfoc, el fanal, apagava la seva llum taronja per encendre's sobtadament com a pal de paller d'uns llargs braços de foc que s'estenien per tot arreu. La multitud girava engrescada al voltant seu, sota una pluja de foc, com si fos un tòtem màgic.

Ara, en el seu dia a dia, la plaça es troba absent i orfena del seu tradicional referent. L'activitat de la plaça, encara digerint el nou urbanisme, busca un nou referent entre simples blocs de ciment que es fan anomenar bancs. Observant la foscor al centre de la plaça no puc evitar preguntar-me si l'entranyable fanal sortirà de la foscor del magatzem municipal per tornar a il·luminar la plaça Gispert.

REDECORANT EL 2N 2A

Ja fa mesos que l'espia es va instal·lar al 2n 2a. Ara les parets digitals d'aquest piset virtual ja no se'm fan estranyes. Em passejo confiat per aquí i per diferents ravals blocaires. Tinc veïns i, com passa arreu, em faig més amb uns que amb d'altres.

.

Portant cap aquí tot allò que espio, vaig omplint el 2n 2a i li vaig donant més caliu, perquè us sentiu ben rebuts. Però l'espia ja fa dies que barrinava de fer algún canvi. I dit i fet, he redecorat el 2n 2a. No me n'he pogut estar de fer quatre retocs per donar una nova imatge, per reinventar una mica aquest espai.

.

Ganes de canviar per canviar? Canviar per millorar? Canviar per sentir-se millor? O es que redecorar l'entorn és una manera de dir que ens volem redecorar a nosaltres mateixos? Tot plegat ja sembla un anunci de l'IKEA. Enlloc de tantes preguntes més val dir que el 2n 2a i l'espia simplement són com són.

MEDITERRÀNIA D'AIGUA DOLÇA

L'espia es mou de fira en fira. Després de Tàrrega s'ha passejat per una Mediterrània d'interior, lluny de la costa. Una Mediterrània d'arrel tradicional que s'ha mogut entremig de temporals d'aigua dolça vinguda del cel. Entremig de xàfecs, de la pluja persistent i del núvols que han esmorteït el sol i la temperatura, la Mediterrània s'ha deixat veure pels carrers manresans. L'espia ha perseguit, amb la seva inseparable càmera fotogràfica, la Mediterrània de carrer. La Mediterrània d'interior ja és una altre història...

Al traster fotogràfic hi trobareu les instantànies mediterrànies caçades amb el permís de la pluja. Però tranquils, allà dins només plouen imatges.

.

Traster fotogràfic