31.7.09

PAÍS BASC: LLUM NEGRA

Chillida, escultor basc, definia la llum de l'oceà atlàntic com una llum negra. Una llum que banya el País Basc i que diferenciava de la llum blanca que considerava pròpia del mar Mediterrani.
.
I roda el món i torna al born. Després de viure lluny de casa, Chillida, necessitava tornar al seu país per retrobar-se amb aquella llum tant especial per a ell. La llum negra fruit de la foscor de les aigües atlàntiques, segons deia. Una claror diferent amb la que, la inspiració de l'escultor, trobava els seus millors camins.
.
Ara, navegant entre el vellut verd de les muntanyes basques i el blau marí de l'oceà Atlàntic, he volgut veure i comprendre la llum negra de la qual parlava el mestre Chillida.
.

22.7.09

MUNTANYES

El nostre temps és ínfim i fugaç però les muntanyes semblen intemporals. Són cims amb arrels fortes i llargues que es converteixen en valls. Als seus peus hi creixen boscos, pobles, la fauna i les persones.

Escultures naturals que es mengen el blau marcant una línia, fina i tallant, entre el cel i la terra. Muntanyes que són els pilars de la terra. Pilars que sembla que aguantin la inmensitat del cel blau, tal com creien els antics, tot intentant trobar explicació al nostre món.

I desde dalt de les muntanyes tot es fa intens. Escoltant el seu silenci ens escoltem a nosaltres mateixos. Muntanyes que transmeten energia. L'energia d'anar més enllà i més amunt es fica dins nostre.

TERRIBAS

És una sort televisiva tornar a veure ocasionalment Mònica Terribas en les pantalles de TV3. Veure-la, com aquest dilluns, entrevistant el president de la Generalitat. Sense faltar al seu estil decidit i a la seva manera de parlar, clara i concreta. La Mònica, no permet sortir per la tangent, ataca on cal, té un desig constant de no deixar res en dubte. Les seves entrevistes, són un exercici de caça furtiva on no hi ha pietat a l'hora de posar un entrevistat entre l'espasa i la paret o, per l'altre banda, de treure-li tot el suc possible. Capaç de fer una llarga i interessant entrevista amb un expert, capaç de posar en dubte el polític mediocre, capaç de dir-li al mateix president de la Generalitat que no li està responent una pregunta.

És ella, i veient-la amb la seva profunda mirada felina s'entra en un sentiment d'enyorança. Tristesa de no poder tancar el dia amb ella i el programa informatiu "La nit al dia". Sense poder gaudir de la seva particular manera de veure l'actualitat i el país, ni de les seves llargues entrevistes. Enyorança de no poder veure-la obrint, elegant, el seu programa dient el seu mític lema d'actualitat: tot seguit, els posem la nit al dia.

13.7.09

VOLA

Un, dos, tres i salta! Corrent o ballant i amunt. Volent anar cel enllà, esquivant al sol que crema o trobant la lluna que refreda. Saltant, amb ganes de volar sempre. Volent arribar als núvols, sense baixar-ne mai. Congelar aquest moment com si ens poguessim quedar suspesos en l'aire i no tinguessim el deure de tocar de peus a terra.

2.7.09

PATIS

Ciutats de ciment i totxo on el verd s'hi fa naturalment escàs. Entremig, darrera façanes i murs s'hi amaguen, desconeguts, trossets de verd. Espais privats on la natura encara hi té un lloc. Són els patis. Silenciosos i poc freqüentats són com una sorpresa, no es veuen, pocs en saben l'existència. Els patis, amb el seu silenci, sembla que amaguin secrets però de fet, són un bonic secret amagat dins les ciutats, només conegut per uns pocs. Els arbres, les flors i fins i tot algún petit hort créixen estimats com una preuada i escassa herència natural. Els patis, són un privilegi on poder veure passar les estacions al bell mig de la trama urbana.

I buscant patis recordo l'infància al pati dels avis. L'espera d'hivern, contemplant-lo desde la finestra, sota la boira manresana, amb els colors apagats i ple d'humitats. Una espera impacient que s'acabava amb el bon temps. Aleshores s'obria i l'inàguravem amb un dolç postre de maduixes amb sucre sota el sol de primavera. Era un moment important on s'obria una llarga temporada de jocs i corredisses a l'aire lliure. Jugant entre sol, ombres i colors. Aquell pati me l'estimava molt, i es conserva intacte, com un somni, dins els records d'infància. Deu ser per això que un pati se'm fa sempre tant i tant especial.