El nostre temps és ínfim i fugaç però les muntanyes semblen intemporals. Són cims amb arrels fortes i llargues que es converteixen en valls. Als seus peus hi creixen boscos, pobles, la fauna i les persones. Escultures naturals que es mengen el blau marcant una línia, fina i tallant, entre el cel i la terra. Muntanyes que són els pilars de la terra. Pilars que sembla que aguantin la inmensitat del cel blau, tal com creien els antics, tot intentant trobar explicació al nostre món.
I desde dalt de les muntanyes tot es fa intens. Escoltant el seu silenci ens escoltem a nosaltres mateixos. Muntanyes que transmeten energia. L'energia d'anar més enllà i més amunt es fica dins nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada