És una sort televisiva tornar a veure ocasionalment Mònica Terribas en les pantalles de TV3. Veure-la, com aquest dilluns, entrevistant el president de la Generalitat. Sense faltar al seu estil decidit i a la seva manera de parlar, clara i concreta. La Mònica, no permet sortir per la tangent, ataca on cal, té un desig constant de no deixar res en dubte. Les seves entrevistes, són un exercici de caça furtiva on no hi ha pietat a l'hora de posar un entrevistat entre l'espasa i la paret o, per l'altre banda, de treure-li tot el suc possible. Capaç de fer una llarga i interessant entrevista amb un expert, capaç de posar en dubte el polític mediocre, capaç de dir-li al mateix president de la Generalitat que no li està responent una pregunta.És ella, i veient-la amb la seva profunda mirada felina s'entra en un sentiment d'enyorança. Tristesa de no poder tancar el dia amb ella i el programa informatiu "La nit al dia". Sense poder gaudir de la seva particular manera de veure l'actualitat i el país, ni de les seves llargues entrevistes. Enyorança de no poder veure-la obrint, elegant, el seu programa dient el seu mític lema d'actualitat: tot seguit, els posem la nit al dia.
1 comentari:
Vaig tenir la sort de tenir-la de professora a la facultat; agradarà més o menys, els gustos són molt particulars, però una cosa sí té, indubtablement: és autèntica, exactament igual a la tele que a la vida real.
A mi també m'agradava "La nit al dia". Una pena que se'l carreguessin.
Publica un comentari a l'entrada