ELS COLORS DE CORPUS

Corpus és una explosió de color. Més enllà del seu sentit religiós, Corpus, és una festa que en els seus diversos sentits esdevé una primavera cromàtica. Els colors de Patum. El color verd i vermell dels plens, els colors tèxtils i pintats dels gegants i les altres comparses, els colors calents i encesos del foc. Però més enllà de Berga, els colors de les catifes de flors. Dibuixos de colors naturals fets de flors i de pètals. Flors que engalanen les fonts d'aigua davant el màgic espectacle de l'ou com balla. Els colors dels carrers enramats, mil materials diferents que cobreixen els carrers amb noves i llargues perspectives de color. La vida, la llum, la creativitat i, sobretot, els colors de Corpus.

.

Foto: Enramades Sallent

LES BRUIXES ES PENTINEN?

Deu ser la sequera el que fa que m'obsessioni en espiar la pluja i els seus paisatges. Més enllà del segon segona, quan plou, les rajoles grises de la plaça major es tornen negres. L'aigua els hi dóna una pàtina brillant on es reflexa orgullós el vell edifici de l'Ajuntament. Les potes de l'edifici és fan més llargues, els ulls foscos de les voltes es fan més grans. Avui uns núvols baixos i espessos ho han envaït tot: molta aigua, pedra i soroll. Se n'anaven els núvols espessos però la pluja continuava i ha sortit el sol. Plou i fa sol! En aquest món tant canviant, quan plou i fa sol encara es pentinen les bruixes?

MIRALL D'AIGUA

Després de la pluja el núvols deixen una escletxa per on surt, tímidament, la llum del sol. És capvespre. Collbaix aprofita les darreres llums del dia per enmirallar-se, presumit, en un bassal d'aigua.

PLUJA

Podem rebre la pluja de moltes maneres. Amb tranquilitat, amb la nostra pell i les nostres ganes de mullar-nos. Amb pressa i amagant-nos sota els balcons. Amb caputxa o amb plàstics. De manera clàssica amb paraigua verd, vermell, blau groc, de ralles, de quadres, de flors, llis, hortera, elegant o divertit. Al carrer, o a casa, observant-la passius desde la finestra. Amb alegria, amb mal humor o, pràcticament, veïent-la com a simple proveïdora de pantans.

TÚNEL VERD

El Passeig de Manresa es converteix, a l'estiu, en un llarg tunel verd. Sota seu s'hi reuneixen els manresans que passejen, seuen, xerren o tafanejen. El Passeig és l'aparador estiuenc de la ciutat. Aquest anys el tunel verd no serà tant frondós. La intensa podada d'aquest hivern ha fet desapareixer l'estructura de llargues branques de plataner que el construïen. Sense aquestes branques, desde Crist Rei, podem veure com Montserrat ens mira majestuosament per sobre el Conservatori. Els plataners tindràn molta feina tornar a construïr allò que els han prés.

REFUGI 2N 2A

Feia dies que no parava pel 2n 2a. Volto per dominis que van més enllá dels virtuals. Tot i no ser per aquí si que he anat voltant pels carrers de la Bagesfera i per alguns indrets Catosfèrics que em són familiars. No puc deixar d'espiar, secretament o no, tots aquells indrets i veïns que vaig a veure regularment. Saber d'ells, que expliquen de nou. Però una cosa es badar sense ordre ni concert i l'altre es posar al dia el 2n 2a. Fer dissabte, endreçar tot allò que he anat recollint perquè ho pogueu veure tots els que obriu la porta del 2n 2a.

.

De fet, apart d'endreçar i posar el 2n 2a al dia, he vingut a refugiar-me. A fora es ple de particules blanques que volen per l'aire. Algunes s'acumulen en racons i creen catifes de borrissol blanc. L'aire les fa volar i venen totes de cara. A vora dels pollancres n'hi ha tantes que sembla una tempesta de neu. La primavera real fa estralls al meu nas i les seqüències d'esternuts cada vegada es fan més llargues. El 2n 2a crec que és un bon indret per protegir-se de les tempestes al·lèrgiques.

CASTELLVELL

Hi han indrets que semblen màgics. Llocs on sents el vent, i mires enllà pensant en tot i en res. Espais que descobreixes de manera inesperada. Indrets panoràmics i especials com el Castellvell d'Olius. Un antic castell sobre la ciutat de Solsona. Pedres amb ressons històrics que eren residència dels amos d'antics dominis. Noms com els dels senyors de Solsona o els vescomptes de Cardona regien tot el que encara avui hi ha al davant. Imagino, desde una torre d'aquesta antiga fortalesa, la mirada d'aquells senyors i vescomptes medievals observant tot allò que era sota seu i que era com si fos seu. Però ara, caiguts senyors i vescomptes, només queda mirar relaxadament la gran plana verda de conreus, la ciutat de Solsona, els pobles del voltant i les serralades que s'acumulen una darrera l'altre.