Un, dos, tres i salta! Corrent o ballant i amunt. Volent anar cel enllà, esquivant al sol que crema o trobant la lluna que refreda. Saltant, amb ganes de volar sempre. Volent arribar als núvols, sense baixar-ne mai. Congelar aquest moment com si ens poguessim quedar suspesos en l'aire i no tinguessim el deure de tocar de peus a terra.
13.7.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un “passeig pels núvols”, el que m’imagino sempre quan visc un moment que no vull que s’acabi mai.
Volent arribar als núvols com quan tens la sort de pujar cims i muntanyes... mires avall i venen aquelles ganes de volar!
Publica un comentari a l'entrada