El teatre Kursaal per segona vegada en un sol any programava una actuació de dansa d'arrel tradicional catalana. L'encarregat de l'espectacle era l'esbart de Rubí, l'entitat amateur amb més prestigi dins l'oblidat àmbit de la dansa tradicional i la cobla La Principal del Llobregat. I per això no em vaig voler perdre l'ocasió d'anar-los a espiar. Aquests esbart va ser un dels primers que va convertir la dansa tradicional en un llenguatje de caire escénic amb tics semi-professionals. Les coreografies són com un plat on més enllà de la materia prima s'hi afegeixen altres ingredients com la tècnica dels dansaires o un bon disseny de vestuari i il·luminació. Uns ingredients de caire creatiu que reforçen la personalitat de l'espectacle i ensorren tots els tòpics al voltant de la dansa tradicional del país.
.
En aquesta ocasió l'esbart de Rubí presentava, tot i que potser n'abusa una mica massa, alguns dels seus clàssics que més coneguts. El que més en destacava era El Carnestoltes d'Albert Sans. Un ballet argumental espectacular i ple de creativitat. Moments de bogeria, moments amorosos, moments tristos, el poble, les comparses, la música de Joaquim Serra, el vestuari de Fabià Puigserver. Tot s'uneix en una coreografia marcadament teatral. Un Carnestoltes entranyable, divertit però també reposat que acaba amb la Quaresma, una darrera escena de gran bellesa i símbolisme.
.
Tot plegat una ombra del que podria haver estat la dansa d'arrel tradicional als escenaris i no ha arribat a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada