25.9.08

TARDOR

El sol se'n va cada dia. I m'agrada col·leccionar capvespres, ja ho sabeu. Ara el sol cada dia es pon més dora i les tardes es fan més curtes i menys lluminoses. Mentre el sol se'n va entremig de càlids taronjes, una brisa freda ens anuncia que la tardor es va imposant lentament a l'estiu. El llarg camí que ens porta a l'hivern ha començat i el final del dia s'omple d'una poesia trista i melancòlica que s'enfonsa dins el cor. Els dies corren, les estacions canvien. Ens agradaria poder aturar-ho tot i però no podem. Com sempre, ens hem d'acostumar als canvis.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Disfrutem amb la tardor i els seus colors.

Anònim ha dit...

M'agrada molt el teu blog. L'he votat al premis Blogs Catalunya.
El vaig descobrir a través del blog Coses de Beirut del Ferran Canet.

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Gràcies mpilar!

rosalia ha dit...

La tardor i els seus colors, temps intermedi, temps recorrent de tristor.
Temps de melangia, sovint, pels sentiments perduts.
Temps en que l’esperança de tornar a reviure moments del passat ens és costós, sinó més, per la seva tristor.
La tardor i les seves postes de sol ...