FABRICA DELS PANYOS, L'AHIR

Paisatge de finestres repetitives i inacavables, de xemeneies marcant el perfil urbà, de telers, de soroll, d'obrers amunt i avall. Les fàbriques, vaixells que eren insignia d'una industria, la del tèxtil, que ja no hi és. Una absència que es va endur un tros de ciutat que viu en el record de molts. Aquells vaixells fàbrils romànen ancorats i mica en mica han anat desapareixent aterrats per nous blocs de pisos. Però alguns encara sobreviuen renovats per noves identitats i d'altres, com els Panyos, han quedat congelats en l'ahir. Un història esplendorósa amb un final trist i décadent. És aquest final, amb un èpileg d'abandonament el que queda avui en dia davant nostre. Ja no hi han les maquines ni el génere ni la gent. Res, només els espais i la llum tímida que entra per algunes finestres. Una claror que dóna una patina de romanticisme a aquesta decadència.