La letàrgia i el silenci han quedat trencats per l'anar i venir dels obrers que ja no són del tèxtil, sino de la construcció. Les bastides envaeixen el punt més alt de la fàbrica. L'aigua i el vent passaven per on volien i, mica en mica, s'anaven escolant tot estripant la fàbrica per dins. Calia fer alguna cosa. De moment, un nou barret, encara que fos començant la casa per la teulada. Com el d'abans, però nou i més efectiu. Una complexa, però interessant, operació de rehabilitació. Relligar façanes, noves jàsseres, teulades impermeables són paraules i conceptes que van amunt i avall per el capdamunt de la fàbrica dels Panyos. Un sostre, temporalment, a celobert que es va tancant, mica en mica, sota un puzzle de peces que acabaràn fent una nova coberta. Mentrestant els nous blocs que s'aixequen i espatllen l'entorn de la fàbrica i el riu, s'ho miren cúriosos. I, a través de títulars de diari, la fàbrica es pregunta si la rehabilitació es quedarà aquí o trigarà a anar més enllà. Però sobretot, Esl Panyos es pregunta quan trobarà la seva nova identitat. Fa anys que espera, la ciutat ha canviat molt i el conflicte d'identitat és massa incòmode. L'incertesa pel futur plana, fa massa temps, per sobre la fàbrica dels Panyos.
2 comentaris:
No vaig poguer anar a la visita una llastima.
La rehabilitació sempre és millor que la destrucció, no?
Publica un comentari a l'entrada