TOTXO

Un dels elements més característics dels paisatges urbans de les illes britàniques és el vermell de les façanes. Un vermell que ens descobreix una textura de totxo vist, del tot habitual desde fa molt de temps, en tot tipus de construccions. La proporció de pedra a les façanes, un bé suposadament escàs, va directament lligada a la categoria de l'edifici. El totxo, element molt més accessible i fàcil de fabricar, domina desde fa temps l'arquitectura britànica.

Per un català, tant totxo vist, se li pot fer sorprenent, li pot semblar que les construccions antigues britàniques són més noves o que tenen una qualitat material inferior. Són visions diferents. A Catalunya la pedra ha estat un material molt més utilitzat i el totxo ha estat habitualment molt menys valorat o amagat sota els arrebossats. Com a element vist, no el començem a trobar fins fa uns 150 anys quan els grans edificis industrials o habitatges molt modestos el van començar a utilitzar. De fet aquesta vermellor i aquest totxo, com a element decoratiu, no el començem a veure com a normal fins que els grans blocs d'habitatges moderns el començen a utilitzar de manera massiva.

La vermellor que tenyeix tants carrers antics de ciutats i pobles britànics és l'avançada del que ha acabat passant, molts anys després, en les construccions contemporànies del nostre país.