4.9.08

LA CALMA

Els carrers per on passa el correfoc pateixen una transformació infernal i éfimera. La foscor desàpareix momentaniament amb la llum del foc de colors. Una tempesta anunciada, una càtarsi col·lectiva desitjada. Com a la plana de l'Om, on una seqüència de foc ha convertit el sostre de polvora en un inmens núvol de foc. Després, torna la foscor trencada per la ténue llum taronja. Un núvol de fum no deixa veure gairebé res, només les siluetes dels elegants fanals de la plaça. És un senyal de calma, però el correfoc continua cremant entre els assedegats de foc.

3 comentaris:

la Cremallera ha dit...

El correfoc deixa rastre: al cel hi deixa fum i al terra petards i brutícia. Però ens agrada, hi ens el sentim nostre. Que seria de la Festa Major sense el correfoc i el seu posterior ball? És el millor punt i final que pot tenir.

I per cert, dedica't a la fotografia!T'agrada i ho fas genial!

Striper ha dit...

Final soroollos i lluminos i necessari.

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

El Correfoc l'únic esdeveniment realment popular i per totes les edats de la festa major de Manresa, potser també amb el Castell de Focs.

Malgrat tot la festa major de Manresa, segueix sent repetitiva.

JORDI