EL PAPER DELS GEGANTS A LA FESTA MAJOR DE MANRESA

Els gegants, fets i units a la festa, tenen en la festa major de Manresa un paper secundàri i un potencial poc aprofitat. Els gegants també representen la ciutat, són un símbol festiu i de cultura popular que mereix una gran centralitat dins la festa. En canvi, gairebé sempre viuen envoltats de protocol i interpreten un paper més aviat cerimonial i institucional quan podrien anar més enllà. La festa major és gresca, contacte i participació. Uns conceptes que queden lluny per als gegants. Un paper que no els priva de ser un element de contacte i admiració per als nens però que els ha fet quedar oblidats i allunyats per altres franges d'edat. Dins la mateixa festa major podem veure un exemple totalment contrari: el correfoc. Un esdeveniment de cultura popular on la seva imatgeria, complementada amb el foc i la música, es passeja entre les multituds, a tocar de la gent, entre la gresca esbojarrada però respectuosa de joves i grans. Un espectacle multitudinari i participatiu que transforma i contagia els carrers de festa major. El correfoc i les seves bèsties han esdevingut un dels actes més estimats i que més personalitat donen a la festa major.

Els gegants també es mereixen viure la festa de maneres semblants. No són figures de passeig de dia o tarda, també poden ser nocturns i "troneres". És per això que més enllà de les necessàries cercaviles i els balls pròpis, de to més aviat cerimoniós i institucional, els gegants ( no tota la imatgeria de la ciutat) podrien ser els protagonistes de passacarrers o sortides nocturnes com les que poden veure en festes majors d'altres ciutats. Sortida o sortides, en molts casos més enllà de la mitjanit, on la gent salta i balla a tocar dels gegants. Un gegants acompanyats per orquestra o banda de música que interpreta, generalment, peces antigues i animades com antics pasdobles o marxes. Elements que arroseguen milers de persones tot fent gresca i fent els gegants populars i propers, elements implicats en la festa tot acostant-los a la gent jove i de diverses edats.

Només cal veure el seguiment que té el passacarrers de la Patum, o la sortida dels gegants de matinada per el barri antic de Tarragona durant Santa Tecla. O, dins aquesta mateixa festa, la baixada de l'àliga i altres elements de la imatgeria per les escales de la catedral. Uns actes seguits per milers de persones cantant "Amparito Torres" el pasdoble himne de les festes de Santa Tecla. O Les Santes de Mataró que van reformular-se fa trenta anys inspirant-se en altres festes majors. Dins Les Santes un dels actes principals és la "Nit Boja" que comença el "Desvetllament bellugós" moment en que els gegants surten de l'Ajuntament, prop de mitjanit, i baixen i pujen el carrer de la Riera acompanyats de la banda tocant "El Bequetero", marxa provinent de la festa dels moros i cristians, que els mataronins conèixen i canten enmig de la bogeria festiva. O el "no n'hi ha prou" quan de matinada els gegants i la imatgeria fan una ballada a plaça enmig de la multitud al so de música tradicional ballable.

Com evolucionarà tot plegat? Cal donar l'enhorabona als geganters i l'organització que, aquest any, ens deixen entreveure canvis tímids amb la Gegannit, la cercavila que el divendres al vespre recorrerà el centre de Manresa o, també, la incorporació dels gegants dels barris del Poblenou i el Xup en les dues cercaviles programades. Les idees d'aquest escrit han estat fetes sense voluntat d'atac, sense saber ni conèixer la voluntat ni l'estat del món geganter de la ciutat ni, el més important, el seu voluntariat. Simplement s'ha fet amb ganes d'exposar aquestes idees i contribuïr al debat. Perquè el debat de si la festa major és millor o pitjor no rau simplement en el nivell músical dels concerts ni en si tenim o no tenim un macroconcert sino, també, en d'altres aspectes com, per exemple, el paper dins la festa d'uns elements claus dins la cultura popular catalana: els gegants.

Per acabar l'escrit unes imatges dels gegants de Mataró protagonistes en ple "desvetllament bellugós" en la nit boja de les Santes 2011: