Buscant Manreses que no existien. Imaginant Manreses que no eren possibles, inventant-les, construïnt-ne miratges que no portaven enlloc. Ara ja no cal buscar més. La realitat s’imposa i la frustració es converteix en la naturalitat dolça de trobar-se al lloc on s’ha nascut. Sense fer-ne crítiques buides, simplement cal veure-ho tot tal com és.I malgrat les paraules prèvies, el 2n 2a, també és Manresa i obre una finestra de reflexió amb vistes a la ciutat.
5 comentaris:
Té coses bones i dolentes, però sembla que ens hem de conformar amb el que tenim i a mi personalment m'agrada(raonablement) la meva ciutat, la qual cosa no treu que estic desitjant que d'una vegada per totes es facin les coses bé.
Mentrestant haurem de continuar només imaginant la ciutat que volem.
Tot i la poca participació, el teu és un dels blocs manresans que acostumo a seguir.Un plaer.
I un plaer ser llegit Mestre Ben!
Àlex
Manresa crec que tu la teva camera us coneixeu prou be en mil i un racons.
La conec ben poc Manresa, però tu sempre me l'apropes...
M'agrada aquest apunt... :-)
Gràcies Rita, El 2n 2a també és una finestra sobre Manresa, pensi el que en pensi, ja que és on visc.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada