La Seu s’aixeca orgullosa d’haver sobreviscut a guerres i revoltes. Conscient de ser el darrer temple gòtic d’una ciutat que, fins als anys 30, conservava uns quants temples medievals igualment importants. Un temple auster però amb l’elegància pròpia de l’arquitectura gòtica.De l’edifici, l’element que més en sobresurt, és el campanar. Els seus llargs finestrals són uns ulls que observen l’evolució de la ciutat i el pas dels segles. Un far sonor, un guardià que marca els quarts i les hores des d’antic.
En dies especials és quan el campanar, i el seu cor de campanes tocant al mateix temps, prenen tota la seva dimensió. És aleshores quan el so de les campanes són els protagonistes de la banda sonora de carrers i places. Una música constant i desordenada , però molt solemne, que crida a festa i a dies importants.
Dies importants amb que relaciono els meus primers records sobre la Seu. Uns records amb el so intens de les campanes del diumenge de festa major, amb aquella missa plena de rituals i músiques solemnes que m’impresionaven. Amb la Seu plena de gent i amb la llum càlida i brillant dels vitralls de colors. I a fora, a la baixada, els gegants i els nans esperant el seguici per fer la cercavila i la ballada de la plaça Major.
Els referents personals canvien, o es transformen, però, dins d’aquest apartat, la Seu hi contínua conservant un lloc constant i especial.
2 comentaris:
Feia dies que no hi entrava al 2º2ª. La Seu!. Forma psrt de la meva infantesa també: el paisatge que veia des de la galeria del darrera de casa del carrer de Sant Bartomeu: la seu, el riu, Santa Caterina, els trens, el pont vell. La Cova ja no perquè hi erem a tocar.
Des de Barcelona l'he enyorat molts cops.
Gràcies pel blog.
M. Pilar
Moltes gràcies tu per passar una estona del teu temps al 2n 2a i que hi hagis trobat records tant especials.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada