El paisatge irlàndes viu marcat per un sostre de núvols sempre present però sempre diferent. El cel irlandès és com una llosa de núvols que es mou contínuament però que poques vegades s'acaba obrint per deixar passar la llum del sol. Un cel agitat amb un ventall de pinzellades que van del blanc al gris fosc. Núvols de pluja que a la mediterrània sérien anunci de tempestes intenses i que en canvi, a Irlanda, simplement són signe del temps habitual: pluja fina i molt constant.Aquest cel tancat pinta, amb una àurea grisosa, la llum de l'illa. Per un cantó, l'arquitectura petita i modesta dels pobles sembla feta per por a no desafiar aquest cel pesant i temible. Però per l'altre cantò, el verd intens dels prats i els colors vius d'algunes façanes, semblen lluitar per mitigar aquesta grisor. Uns cels majestuosos que generen respecte i que es reflèxen dramàticament damunt nostre.
I tot espiant Irlanda, la càmera de l'espia, ha provocat un allau fotogràfic que ha envaït el Traster fotogràfic de reflexos irlandesos.
3 comentaris:
Has pintat molt bé la imatge amb paraules. Crec que sols llegint-la m'hagues fet una idea perfecta de la foto.
Un plaer descobrir el teu blog.
quines ganes de ser-hi
Eis no en vam parlar però he vist que vas visitar Belfast i tot!!! A les fotos ja es veu que la pluja o el cel tapat no hi falta practicament mai... Irlanda... :-)
Publica un comentari a l'entrada