![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0H8EXJvJ_Mxhoe0JZzMxdfpABMHbqAplSQTYcR0LAzi9rAUWajklKIU5tenEtORzBXxdidNk34Sd8BLqHUsR5C3V9tf5SKRi7rp1TI1pxk26aIHslrsYTdhfGZ-W5aa7O9CMCq-QkPMBJ/s400/irlanda2.jpg)
Aquest cel tancat pinta, amb una àurea grisosa, la llum de l'illa. Per un cantó, l'arquitectura petita i modesta dels pobles sembla feta per por a no desafiar aquest cel pesant i temible. Però per l'altre cantò, el verd intens dels prats i els colors vius d'algunes façanes, semblen lluitar per mitigar aquesta grisor. Uns cels majestuosos que generen respecte i que es reflèxen dramàticament damunt nostre.
I tot espiant Irlanda, la càmera de l'espia, ha provocat un allau fotogràfic que ha envaït el Traster fotogràfic de reflexos irlandesos.
3 comentaris:
Has pintat molt bé la imatge amb paraules. Crec que sols llegint-la m'hagues fet una idea perfecta de la foto.
Un plaer descobrir el teu blog.
quines ganes de ser-hi
Eis no en vam parlar però he vist que vas visitar Belfast i tot!!! A les fotos ja es veu que la pluja o el cel tapat no hi falta practicament mai... Irlanda... :-)
Publica un comentari a l'entrada