![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghIMWPIXkDSOaMMeS6ryQ0sRg8MjGC0lTkLIYfM-13i7mRHWFBEZ8R0Nd_a6qZFTiNv16l5tvrJdSMuSfHgJ1wA2QNr1KVURuBx3As9qVXoZg5tsjuCv89ebOv04ZgC4HKZF8O04UreHTB/s400/tomaquera2.jpg)
.
Durant el temps que ocupa la torreta, talment com una intrusa entre d'altres plantes, sempre regala algún tomaquet. Petit, verd i amargant. Una amargor que es veu compensada per la il·lusió de collir-lo un mateix i posar-lo a l'amanida. Agraïnt l'esforç de la petita planta per donar algún fruit. Imaginant tenir un hort pròpi al bell mig de la ciutat. I sentint l'orgull de tenir un tomaquet amb l'etiqueta "made in balcó de casa".
2 comentaris:
A la feina a una esquerda va sortir una tomaquera. i tenia força tomaques la llastima es que no van madurar.
Mutant tomatoes from the outer space…
:)
Publica un comentari a l'entrada