15.6.08

REFUGI

Són les dues de la matinada. El carrer de Na Bastardes es fosc i sinistre. Per sobre les cases s'intueix el campanar de la Seu, camuflat dins la llum nocturna. No hi ha trànsit, no hi ha gent. Arribo a la casa on hi havia el Refugi. Foscor total, els cartells metal·lics que identifiquen el local només s'intueixen. La reixa metal·lica tanca l'entrada i no se sent res ni ningú. Ja està, s'ha acabat. Recordo la volta de pedra del seu interior, exemple d'aquests baixos de parets i voltes de pedra que es troben dins la Manresa antiga. D'aquí un temps ja no en quedarà res d'això, la piqueta municipal no perdona i es diu no a la rehabilitació. Destrueix incomprensiblement els fonaments històrics de la ciutat, fonaments anònims i senzills però autèntics.

I torno a pensar i mitíficar la volta de pedra, la foscor, algunes vivències, les lletres foradades sobre el metall amb el nom del local, la fletxa metàl·lica amb el cartell penjant, la paret del carrer plena d'humitats i mig descolorida. De dia torno a passar per davant i faig una foto del cartell per penjar a les parets del 2n 2a. Una foto incoherent fotografiant de dia, un fragment d'aquest refugi de la nit. Tant se val, només és un intent de quedar-me un tros, un record visual d'allò que ens deixa.

3 comentaris:

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Cada vegada ens costarà mes reconèixer la nostra pròpia ciutat, els espais de tota la vida seran destruïts!

Excel·lent post!

Salut i força!!!!

Striper ha dit...

La voracitat inmobiliaria no te limits.

Jordi Masdeu ha dit...

Per a mi, el que vosaltres anomeneu Refugi sempre serà el Marsu(pilami), tot i que entenc perfectament com us sentiu. Però heu d'entendre que aquest enderroc, com el de la casa ocupada del costat, l'ajuntament el fa amb bona intenció. Així hi podrà haver més solars abandonats i més brutícia, més tristesa i més misèria, i Manresa seguirà sent un referent pel que fa a la rehabilitació dels centres històrics (un referent del que no s'ha de fer, és clar). D'aquesta manera, el solar brut i deixat de darrera de l'ajuntament tindrà continuïtat espacial, i potser d'aquí trenta anys ja hi trobaran un us adequat (especulatiu, sense cap dubte).