7.3.08

...I LA CALMA EN UN CEL BLAU

Després de les núvolades va arribar el vent. Un vent fred que picava a la cara amb força. El vent s'ho emporta tot, resseca però també neteja. Així, ahir, el vent va acabar la seva feina i ens va deixar un cel net, d'un blau intens i fort. Un blau que no podia ser més blau. La grisor hivernal va desaparèixer. El cel es va fer més brillant, els colors foscos ho semblaven menys i els clars semblaven més vius.

2 comentaris:

Striper ha dit...

Despres de la foscor , la Llum.

Adrià R. ha dit...

Moltes gràcies per visitar el Blog de la Via Làctia!!
Per cert, gràcies per puntualitzar el tema de les 'y' gregues e 'i' llatines. Ho sé i n'hi havia un grapat!! quina cag...!! ajja

Si vols també hi ha el fòrum a http://manzanaacida.mejorforo.net
;) fins un altra!