Entro al 2n 2a amb una mica de desgana, obrint la porta amb ganes de trobar repós. Miro les parets blanques i encara tant buides. Unes parets que em porten cap a la reflexió tot pensant en un destí que juga les cartes de manera imprevisible provocant absències injustes. Espiant la vida hi han dies incomprensibles, com la vida mateixa, que ens fan pensar que hem d'espiar menys i participar més passi el que passi.
Reflexionar, aquí, al 2n 2a deu ser un signe que ja em començo a sentir com a casa.
1 comentari:
Doncs nano molt ben pensat.
Publica un comentari a l'entrada