Persépolis, la pel·lícula animada que relata l'autobiografia de la iraniana Marjane Strapi, va ser el motiu que va provocar que per primer cop em veiés obligat a aterrar a la platea del Cine Club Manresa. Mogut pels tòpics, en aquesta ocasió, vaig decidir disfressar-me d'intel·lectual minoritari per poder integrar-me i espiar amb més comoditat la pel·lícula. Els tòpics van desmuntar-se quan, un cop allà, vaig observar que no erem quatre gats extravagants sino un 200 o 300 gats força corrents en general. Em pregunto si és la mitjana habitual. Una primera experiència al Cine Club molt positiva ja que Persépolis és una pel·lícula de dibuix senzilla però amb un història interessant i colpidora. Moments divertits però també de tristos plens d'emoció. Poesia i una declarada intenció d'ensorrar tòpics entre Orient i Occident. És una bona sensació quan vas a veure una cosa i et sorprenen.
12.3.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada