L'ombra de l'espia és dibuixa pels carrers molls. Una ombra de nit, allargada i misteriosa. La pluja cambia els punts de vista habituals. Caminar camuflat sota la tela del paraigües, observar el terra moll i lluent... Els fanals es reflexen en un terra que es fa mirall. Els pocs punts de llum descobreixen la cortina de pluja fina caient per sobre de la negra nit. Els carrer mullats són buits i escortats per botiguers resignats a conformar-se, tal com diu la dita, amb calaixos eixuts. I una remor de gotes caient sobre el paraigües es barreja amb el soroll de cotxes llunyans i veus passatgeres.
Quan plou, l'escenografia urbana canvia i tot sembla diferent, com si el nostre entorn s'hagués convertit en el plató d'una pel·lícula sinistra.
2 comentaris:
Tant com sinistre i mira tot quedara una mica mes net.
Una bona descripció! :-)
Publica un comentari a l'entrada