Aquesta és la història d'unes sabatilles. Unes sabatilles de dansa envetades que ballaven i puntejaven passos de dansa catalana. Previ a la dansa, el dansaire s'encaixava les sabatilles dins el peu i trenava delicadament les vetes al voltant de la cama. I així les sabatilles prenien vida, recollint i donant forma als compassos i les notes músicals. Un calçat inquiet i amb ganes d'aprendre que anava més enllà de la sala d'assaig i viatjava per escenaris d'aquí i d'allà.Però d'un dia per l'altre les sabatilles van deixar de trepitjar el parquet de la sala d'assaig i la fusta d'escenari per veure's condemnades a viure dins la foscor d'un calaix. L'absència d'uns peus que els donessin vida i escalfor les va anar enfonsant, mica en mica, en la tristor i l'oblit.
Fins que, inesperadament, les sabatilles van tornar a veure la llum. La foscor despareixia i, sobre un fons blanc i lluminós, esdevenien protagonistes visuals del centenari de l'esbart amb que s'havien fet grans. De cop i volta, com un regal, les sabatilles esvenien un símbol. Una sola imatge que resumia l'homenatge a totes aquelles sabatilles que, com elles, havien tingut la sort de tenir uns dansaires, de peus decidits, que els fessin dibuixar belles danses. Ara, unes soles sabatilles es convertien en les sabatilles de tots. I a dins, s'hi començaven a amagar centenars d'històries, de dansaires de totes les èpoques, viscudes al voltant de la dansa.
Aquest any, amb tímidesa però amb il·lusió renovada, les sabatilles, es disposen a il·lustrar el centenari de l'esbart manresà tot recollint records del passat, emoció pel present i il·lusió pel futur.
10 comentaris:
àlex,
Jo estic molt content que aquestes sabatilles que un dia van deixar de prendre vida, l'hagin renovat per ser el cartell del centenari de l'esbart. Crec que amb el cartell vas saber combinar l'elegància amb la tradició portada amb molt de rigor als temps actuals.
De debò, moltes felicitats!!! Ens veiem aquest divendres i esperem que t'agradi!
Una abraçada!!!
Quina història més bonica i sentida. Et felicito! Sembla que en el cartell també hi tens a veure, oi? Dons m'agrada molt també. Com diu en Ferran, una bona combinació.
Espero poder gaudir d'aquest centenari.
Darrere qualsevol imatge si pot amagar una història si el que la crea té la sensibilitat necessària per fer-ho.
Gràcies Àlex per aquesta història que rememora els bons moments compartits en el sí de l'Esbart.
Joan Manel
A part de ser un bon dissenyador també ets bon escriptor! (per no parlar de fotògraf, dansaire...) felicitats artista!!
M'encanta aquesta història de les sabatilles... de fet és semblant a les meves, que van estar 3 anys en la foscor i fa poc van tornar a veure la llum. Tot i que ara tornen a estar al calaix, fins quan? No ho sé, elles tampoc.
Ens veiem aquest vespre!
Muas!
Fantàstic.
Una bonica història Àlex, quina sensibilitat! Les meves sabatilles estan molt contentes d'haver compartit amb les teves moments plens de llum al parquet de la sala i a la fusta dels escenaris, com aquest centenari que ha començat d'una manera tan màgica!
Gràcies.
CRISTINA
Moltes gràcies per aquests comentaris tant bonics! Aquests dies es respiren uns aires de moments històrics i importants. Per tant, i amb molt de gust, al 2n 2a no podia faltar-hi una picada d'ull al centenari de l'esbart!
Àlex
El millor logo que podia tenir el Centenari.
Un Centenari que sempre perdurarà en el nostre record.
El millor logo que podia tenir el Centenari.
Un Centenari que sempre perdurarà en el nostre record.
Publica un comentari a l'entrada