
Els carrer mullats són buits i escortats per botiguers resignats a conformar-se, tal com diu la dita, amb calaixos eixuts. I una remor de gotes caient sobre el paraigües es barreja amb el soroll de cotxes llunyans i veus passatgeres.
Quan plou, l'escenografia urbana canvia i tot sembla diferent, com si el nostre entorn s'hagués convertit en el plató d'una pel·lícula sinistra.
2 comentaris:
Tant com sinistre i mira tot quedara una mica mes net.
Una bona descripció! :-)
Publica un comentari a l'entrada