Els estiuets de tardor són les tornes d'un bon temps que, reposadament, va fent les maletes. Diuen que a partir d'ara la temperatura de la tardor es farà més present. S'acaben els extres de bonança i aquest any la dita sembla complir-se: Per tots Sants capes i mocadors grans.Mirant desde la finestra del 2n 2a avui s'anuncia que l'hivern és proper. El dia s'ha llevat trist, amb un cel grisos i tancat. Els colors s'han apagat i la pluja s'ha deixat sentir. L'ensopiment s'escampa pel paisatge. I vull enganyar-me pensant que la porta del fred encara no s'ha obert del tot.
2 comentaris:
A mi em sembla que sense gaire presa pero sense tregua el fret anira arrelant.
Més que el fred, el que a mi m’afecta és la llum. Que es faci fosc tant d’hora em deprimeix i, aquests dies grisos de pluja, els trobo tristos.
L’hivern té moments, per mi, molt macos. El foc de la llar de foc i les castanyes escalfant les mans… els dies de fred però amb un sol espatarrant…
Publica un comentari a l'entrada