L'espia es mou de fira en fira. Després de Tàrrega s'ha passejat per una Mediterrània d'interior, lluny de la costa. Una Mediterrània d'arrel tradicional que s'ha mogut entremig de temporals d'aigua dolça vinguda del cel. Entremig de xàfecs, de la pluja persistent i del núvols que han esmorteït el sol i la temperatura, la Mediterrània s'ha deixat veure pels carrers manresans. L'espia ha perseguit, amb la seva inseparable càmera fotogràfica, la Mediterrània de carrer. La Mediterrània d'interior ja és una altre història...Al traster fotogràfic hi trobareu les instantànies mediterrànies caçades amb el permís de la pluja. Però tranquils, allà dins només plouen imatges.
.
1 comentari:
Coincidim amb moltes imatges debiem estar de costat amb la camera, i no creus que per el concert del Quici vanposar molt poques cadires.
Publica un comentari a l'entrada