Observo els gegants de la ciutat i m'aturo en esbrinar que transmeten les seves fixes mirades. D'entre totes aquestes mirades em crida l'atenció la de la geganta. Les mirades de gegant solen mirar endavant, a l'infinit. Però la geganta no. Els seus ulls miren lleugerament avall. I són uns ulls que transmeten més que d'altres. A vegades expressen una tímida tristesa confosa amb la serietat de la seva altivesa. Ulls que també transmeten bondat, proximitat. L'expressió propera dels seus ulls ens fa oblidar l'alçada i ens porta per sobre del seu pit generós, ens aproxima a ella com si fos una mare. A voltes la mirada sembla pensativa, com si la geganta estigués capficada. En que deu pensar la geganta? Una sola mirada que expressa diferents pensaments. Però enmig de tot el que transmet, la geganta sempre té un esguard seré i profund.
.
Diumenge les mirades giraràn cap als nous vestits de la geganta i el seu inseparable company, el gegant. Els gegants reis de Manresa estrenen imatge i al migdia, a la plaça Major, es farà una festa per celebrar-ho. Però sobretot serà l'ocasió de celebrar els 25 anys dels seus fidels acompanyants: els geganters.
5 comentaris:
Per molts anys, doncs!
Especialment per aquesta geganta de mirada giocondera.
Diumengue em fixare.
Curiosament, jo també m'havia adonat de la mirada avall...
Miro les fotos que adjuntes i a mi em dona la sensació de que té una mirada "protectora", una mica "tristona".
Avui he escrit un post sobre "mirades", quina casualitat!, de les que parlo jo són més tristes, són mirades del passat...
És una mirada realment impactant. En el cas de la geganta vella trobo que encara és més bèstia, tenint en compte sobretot la brillantor de la cara.
Vaig ser a la plaça diumenge. Un bon estol de gegants.
Dius que sembla, la mirada de la geganta, la d'una mare, una mica preocupada; la Rosalia diu protectora... Doncs sí...una mica com la mare dels manresans...
Publica un comentari a l'entrada