M'agrada col·leccionar capvespres. El cel es va pintant de grocs, taronjes i, a vegades, rosats com si fos un fons d'aquarel·la. Veure la llum del sol que s'apaga lentament darrere Collbaix i, més a l'esquerra, Montserrat amb els colors canviants de capvespre reflexats en les seves pedres. Els capvespres tenen quelcom de trist, melancòlic i de final que m'agrada. El dia s'acaba i amb ell, arriba la nit, on neixen els somnis.A vegades en l'escenografia d'un capvespre s'hi interposen elements com les grues de construcció. Però els capvespres constructius, com el que vivim ara, em fan més aviat por.
4 comentaris:
Sobre la torre caterina a vegades son preciosos.
Quina foto més ben trobada...
I arribada la nit... cap a somiar
Aquest capvespre és el que gaudeixo des de casa meva però sense grua (per desgràcia perquè tots sabem el significat).
A la tardor és especialment espectacular la gama de colors del cel quan s’amaga el sol rere Coll Baix.
Aques post està bé!!
Publica un comentari a l'entrada