Des de la finestra del 2n 2a veig una casa petita i senzilla. Antiga, de planta baixa i primer pis. Davant seu s'hi troba un jardi ple de rosers. Una petita reixa mig rovellada hi dóna entrada. Quan comença el bon temps, la flaire dels rosers florits es deixa sentir al passar per davant de la casa. Un jardi amb olor i color de primavera. Sembla que hi viu algú, però qui? Algú que conviu amb una colònia de gats que han fet del jardí, la seva llar.Els murs de la casa són torrats amb un gris marronós. Al balcó, uns finestrons blancs i uns petits vidres de verd i de groc contrasten amb la façana. Verd i marro, el jardi i la casa es troben i es complementen . Tot plegat té una àurea de primers del segle XX, recordant algún dels escenaris de les novel·les de Rodoreda.
Grans blocs de pisos s'aixequen orgullosos al seu voltant. Però la casa sobreviu, discreta i modesta. I jo l'espio i em captiva.
2 comentaris:
Es maco trobar encara aquests racons a la ciutat. Per cer la Gàrgola esta al darrere del ajuntament hi ha una terraseta i esta alla al 4 pis.
...i aquest altre post, també m'agrada!!
Et llegiré!!!
Publica un comentari a l'entrada