Tot té un final. I ara escolto un final en directe, un final radiofònic. L'àdeu d'Antoni Bassas s'ha convertit en un esdeveniment nacional. Falten pocs minuts per les 12. La bona manera d'explicar-se, el to de la veu, el bon dia són les....
.
Sóc davant l'ordinador. Falten pocs minuts per les 12. Deixo d'escriure. Bassas comença a explicar clarament les raons del seu final. Deixo la pantalla de l'ordinardor i el teclat. M'acosto progressivament a la radio fins que m'assec a tocar de l'altaveu. En Bassas es fa encara més proper, parla clar i català d'allò que tant s'ha dit: llibertat, possibles conxorxes, negociacions, intervencionisme del poder, el país, agraïments...
.
I per fer una mica dolç aquest final ens deixa uns minuts amb la poesia de Lluís Llach i un fugaç àdeu-siau. Senyals horaris. Catalunya Radio, són les 12.
.
Emoció.
2 comentaris:
Es un adeu per ell i un benvinguda per la seva sustituta.
comença l'èxode... primer la Terribas, ara el Bassas...
Ara ja no tinc excusa, RAC1!
Publica un comentari a l'entrada