10.8.12

AQUAREL·LA

Camins massa circulars, massa coneguts, sense sortides, sense futur. Més enllà, però, hi havia el record d'aquells camins antics. Direccions oblidades que volia trobar de nou. Eren els camins de sempre, senzills, de terra fina, flanquejats amb parets pedra seca i paisatges oberts. Vials antics que calia redescobrir per trobar nous camins. Havia passat el temps, el sol ja començava a anar-se'n. Vora el camí una casa abandonada, portes i finestres obertes. Obertures d'on havien sortit somnis antics fugint cel enllà, deixant la casa en un present ple de passats permanents. El camí contínuava endavant, la casa quedava enrere, el paisatge era sincer i amable. Mirant endavant va continuar, però va girar-se un moment d'esquena. L'acompanyava, com un càlid company de viatge, un capvespre d'aquarel·la, blau i groc, amb pinzellades de núvols al voltant del sol.

Abans de contínuar no va voler perdre l'oportunitat de posar aquell capvespre al seu sarró fotogràfic. Un nou exemplar per ampliar aquella col·lecció de capvespres que tant li agradava i obrir, així, una nova finestra al 2n 2a.

Cap comentari: