Un carrer se'n va lentament. Poc conegut, oblidat i menystingut, el carrer del Llops, va perdent la seva personalitat dia a dia. Carrer vell, ruïnos i deixat però molt personal. El pas cobert, les velles cases caòtiques mig penjades sobre el riu o el petit mur mirant al Cardener fan d'aquest pas un lloc especial. Sota l'amenaça de brillants plans renovadors que encobreixen una piqueta destructora el seu final és, de fa temps, conegut.Unes quantes cases ja són a terra, el pas cobert ja no hi és i la panoràmica verda sobre el riu Cardener ha estat tapada per un bloc gris construït en forma de jutjats. El compte enrere s'ha començat a complir. Ja no hi han més oportunitats, la rehabilitació ja no és possible. Amb ressons medievals, diuen que era un pas de l'antiga muralla, li falta poc per desaparéixer. Antic carrer de nom misteriós se li disposa un futur que el convertirà en una plaça dura amb habitatges sense balcons substituïràn la vella escenografia urbana. Un altre part del paisatge característic de la Manresa antiga s'esborra.
3 comentaris:
Ja el conec el carrer, és una pena esborrar les proves d'una part d'història. Per cert, l'interior dels jutjats em dòna la sensació de "tanatori"
I per desgracia no gaire net el que queda de carrer.
La cadira al mig del carrer, no deixa de ser un interrogant... serà que abans la gent prenia la fresca al carrer, fent petar la xerrada amb el veïnat?
A Manresa hi ha molts carrers, que fan vergonya com a ciutadà.
Publica un comentari a l'entrada