Fred o calor, mar o muntanya, carn o peix, regadiu o secà, soterrani o àtic, nit o dia, orient o occident, amunt o avall, esquerra o dreta, séc o humit, ràpid o lent, gran o petit, obert o tancat, estiu o hivern, lluny o aprop, blanc o negre, nord o sud.
L'espia no és gens extremat però, hi ha dies de tot, i avui s'ha posat a col·leccionar extrems. Els extrems es fan veure més, generen més passió, però els matisos, com a barreja d'extrems, sempre agraden més.
2 comentaris:
sí però el “subidon” d'adrenalina que t’aporta un extrem, déu ni do! M’agrada viure apassionadament, l’entremig és per mi la quotidianitat (què ja està be)...
A vegades cal psar-se al limit.
Publica un comentari a l'entrada