Per als que vivim de dia, hi ha dies que les obligacions sen's enduen desperts més enllà de la mitjanit. Aleshores anar a dormir es converteix en un exercici de ràpidesa per intentar adormir-se el més aviat possible i guanyar minuts al despertador. Dins aquest estrés, la radio, sempre ajuda a relaxar-se. Al costat del llit ens parla i ens fa companyia al final del dia.A Catalunya Radio el millor moment es esperar que s'acabin les agressives tertúlies esportives tot deixant caure el punt de la una. És aleshores quan comença aquella música tant dolça. Una música que gronxa suaument i que desitja una bona nit i uns dolços somnis. Un moment únic per escoltar embolcallat en el caliu dels llençols. És la nit dels ignorants, un clàssic en la programació nocturna. Tot seguit comença el laberint de preguntes inacabables d'aquella curiosos de la nit que, tot i ser la matinada, encara té ganes de saber i aprendre coses noves.
Però és tard i el cansament intens. El so de les preguntes i les respostes va quedant lluny i desdibuixat. És el moment de tancar els ulls i passejar-se pels paisatges dels somnis. Bona nit.
5 comentaris:
Una vegada hem vaig desvetlar i vaig sentir un d'eixos programes, recorde que en algun moment pensi "la gent no esta acabà com pot preguntar eises coses?", clar que a las 4 del mati que esperes... en fin un bes i que somnies en els angelets
Has descrit exactament el que faig cada nit des de fa força anys: anar tard al llit, posar-me una ràdio petita sota el coíxí i escoltar-la fluixeta. Vaig començar de ben joveneta i no he deixat mai aquest costum. Durant molts anys vaig escoltar la Nit dels ignorants, quan la feia en Carles Cuní, ara m'he decantat cap a la música.
Bona nit! :-)
jo no aguanto fins tan tard
Quin gran programa, pensava que ja no el feien.
El meu fill petit l’escoltava, no sé si encara ho fa, a mi m’agradava la sintonia. Jo llegeixo, necessito desconnectar abans de dormir i també intento esgarrapar minuts al despertador.
Publica un comentari a l'entrada