M'agrada passejar per Barcelona i espiar sens fi. Una visita que sempre estic disposat a repetir es entrar al claustre de la catedral. Un claustre que no és silenciós. Un espai sorollós amb turistes i gent de tot arreu que entra i surt. Donar la volta i observar els sants, les fileres d'espelmes, el jardí, les oques correr amunt i avall, la font... Mirar el cel enmarcat per les voltes del claustre. Observar els campanars i les palmeres, que s'aixequen espigades i orgulloses per sobre la Barcelona gòtica. És una postal mediterrània.
13.2.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Fins dintre de una estona a la Manresa Del segle XIV:
Publica un comentari a l'entrada